Contes d'abans d'anar a dormir

Després (After)

Obro els ulls. O ho faria, si en tingués.

Que no tinc cames, dits i peus? Que no tinc braços, cara i veu? No, no en tinc. Sóc mort.

Mort, tan dolça paraula! És la por, la foscor i la ignorància!

"Així, amb un petó moro" aquesta és una bona frase, la meva millor. L'última.

M'he passat la vida escrivint sobre gent buscant amor, lluitant per amor i fins i tot morint per amor. I ara sóc jo qui és mort. És difícil d'entendre. Ara bé, em sembla que tampoc hi ha res que pugui ser més clar.

No tinc ulls, però hi puc veure; no tinc orelles, però hi puc sentir. Hi ha gent tot al meu voltant; caminant, parlant, vivint. Jo no els puc seguir.

Que no em veuen? Que no em senten ni m'escolten? No, no ho fan. Són vius. Estan vivint les seves vides, però d'aquí poc tots seran morts. Tal i com sóc jo.

Hi ha una llum al fons d'un passadís amb les parets pintades de nit. És La Llum. Camino cap ella.

Dins La Llum tot és brillant i càlid. Em sento segur, com si fos a casa. Miro al meu voltant: no hi ha res, no hi ha ningú. Estic sol dins La Llum.

Em començo a adormir. És un son noble, és un son profund. És l'últim son de l'escriptor.

L'últim escrit de William Shakespeare

24/04/1616

________________________

Aquesta és una història que vaig fer primer en anglès pel col·le sobre William Shakespeare i després l'he traduït a català, o sigui que potser hi hauran alguns errors... És molt curta, però no sabia què més posar-hi :-/

Per cert, ja torno a tenir totes les altres històries! No les hauré de reescriure! Viscaaaaa!!! (odio reescriure històries, mai em surten com la primera vegada) És tot gràcies als meus pares, que les hi vaig enviar fa com un any  i encara les tenien guardades i me les han pogut reenviar... Bé aquestes petites salvacions de cada dia que no importen a ningú.
________________________

U·L

Frytze