Contes d'abans d'anar a dormir

La Tria (The Choice)

-Hi ha molts camins, no? Quin hem de seguir?

-No ho sé. Però, primer de tot, com hem arribat aquí?

-Jo només recordo un accident de cotxe...

-I jo una habitació d'hospital. Per cert, tu qui ets?

-No ho sé! No me'n recordo. Què, què passa!?

-Potser ens hem mort.

-Mort? Per què ho dius?

-Mira, jo només recordo una habitació d'hospital, i tu un accident de cotxe... Això no són morts bastant comunes?

-Això no vol dir res. Hi ha molta gent que sobreviu a aquestes situacions.

-Però no recordem res més del nostre passat. Això com ho expliques?

-Potser tenim amnèsia.

-I com hem acabat aquí?

-Coincidència.

-Escolta't un moment. Malgrat que parlem català, tu tens un accent francès molt marcat, mentre que jo he viscut els darrers quinze anys a Àsia. M'estàs dient que hem creuat tot un continent només per casualitat?

-Però per què hauríem d'haver mort? Jo no vull morir!

-És l'únic que té sentit. A més a més, on estem, exactament? No hi ha res al nostre voltant excepte aquests camins.

-No ho sé, però no em puc creure que m'hagi mort. Jo encara tenia tota una vida per davant! Hi ha d'haver alguna altra explicació.

-I quina és aquesta altra explicació?

-Potser... potser estem en coma. I... noto que hauríem de triar una d'aquests camins i seguir-lo fins el final.

-Sí, jo també ho penso.

-Llavors ens despertarem.

-Llavors veurem la cara de Déu.

-És igual. Triem-ne una i ja descobrirem què passa.

-Què et sembla aquesta? Diu Camí de Cleopatra.

-Massa antic. Jo no sóc cap mòmia, ugh!

-Cleopatra va ser una dona molt ambiciosa i inteligent de l'Antic Egipte.

-Has dit antic, amor. Següent!

-El Camí de Pitàgoras?

-No, gràcies. Odio geometria.

-Què tal el Camí de Cristòbal Colom?

-Oh, navegar em mareja molt.

-Aquesta sí que no: Camí de Hitler.

-Camí de Hitler, espera que vinc!

-Ei!

-Només feia broma. Què més?

-Què et sembla--

-Què t'agrada fer?

-Què?

-A la vida, la teva vida quotidiana. Segur que hi ha alguna cosa que ens agrada més de fer. Un hobby.

-Ja estem mortes. No podem tenir hobbies. I, a més, encara que n'haguéssim tingut, ni tan sols els recordem.

-Però en teniem. Què t'agradava fer?

-Ja t'ho he dit, no me'n recordo.

-Jo tampoc, però hi estat pensant. És com quan tu has parlat de Cleopatra o quan j ohe dit que odio geografia. No recordem res exactament, però si que sabem coses. Per exemple, sé que m'agrada pintar, i ballar, i escriure, i també la geologia.

-La geologia? T'agrada la geologia?

-Sí, em sembla molt que sí. I tu què?

-Em penso... em penso que m'agradava llegir. Llibres d'història. Sí, m'agrada la història, especialment l'arqueologia i l'estudi de les Antigues Civilitzacions. I odio les matemàtiques.

-Veus? Ara sabem que tenim una cosa en comú.

-El nostre odi cap als números?

-No, el fet que hem malgastat les nostres vides entre roques. Seguim?

-Has sigut tu qui m'ha aturat!

-Vinga.

-El Camí d'Agatha Christie.

-Sí! Anem per aquí! Era el meu idol.

-Preferiria no anar-hi. No m'agrada llegir cap mena de ficció, ni tampoc escriure. No puc trobar cap raó per la que hauria de triar aquest camí. Però tu ho pots fer, si vols.

-Oh... Però llavors ens haurem de separar.

-Qui diu que hem de seguir el mateix camí?

-Jo. Següent!

-Què et sembla... Oh, aquí hi ha el Camí de Shakespeare!

-Sí! M'encantaria seguir aquest! Era un escriptor impressionant! Em sembla... sí, em sembla recordar haver actuat en una obra escrita per ell, quan estava conscient.

-Anem per aquí, doncs?

-Però... i tu? Has dit que no ets una persona gaire artística--

-Jo això no ho he dit mai.

-Però ho ets. De debò que t'agrada Shakespeare?

-Sí. A les seves obres sempre parla sobre mites i cultura de l'Antiga Grècia, Roma o fins i tot Egipte. Això m'agrada d'ell. És interessant.

-Però escolta, què passarà quan arribem al final del camí?

-Jo dic que arribarem al Paradís.

-Jo dic que ens despertarem d'un comma o d'una cosa així. Encara que potser això és com un preludi a la nostra vida de veritat, o bé--

-Mira, ja ho descobrirem.

-Sí, ja ho veurem.

________________________

Tal i com us havia promès, vet aquí una història sense cap descripció. Espero que us hagi agradat! :)