Contes d'abans d'anar a dormir

El Començament

-Mama, mama! Vull anar-hi!- la petita Liliath mirava la seva Mare amb aquells ullets implorants als quals era impossible negar-los res.

-D'acord- va dir la Doan finalment. Més fort, va afegir -. Hi anirem totes!

Una dotzena de veus van cridar de joia mentre les petites nenes-follet a les quals pertanyien sortien dels amagatalls des d'on havien estat espiant la conversa.

La Doan, la Mare encarregada de fer créixer i madurar totes aquelles criatures, una dona-follet jova i bonica, va somriure tendrament en veure que les seves filletes, aquelles llavors que un dia havien sigut plantades, començaven a obrir-se al món com flors a un raig de sol.

Per primera vegada a la seva vida, assistirien a la Cerimònia.

* * * * *

La carretada de follets i la seva Mare van sortir l'endemà a trenc d'alba. La clariana on se celebrava la Cerimònia era força lluny del tram de bosc que corresponia al seu poble. Haurien de creuar el territori d'altres criatures, i la Doan patia que això els pogués dur contratemps.

Després de caminar durant uns minuts per vegetació familiar, el bosc va començar a mutar. Aquells pins i avets d'alts troncs i fosques fulles que impedien el pas als rajos solars van desaparèixer obrint camí a una esplanada d'herba alta i daurada. Els arbustos i esbarzers plens a vessar de fruits del bosc van convertir-se en rosers de flors perfumades, els ocells van deixar de sentir-se i les papallones de colors volaven i brillaven amb el sol que es reflectia a les seves ales.

-Filles meves- va dir la Doan amb un deix de malenconia als ulls -, benvingudes al País de les Papallones.

Les nenes-follet van ofegar exclamacions de joia i admiració envers aquell paratge del qual tant havien sentit a parlar en llegendes i rondalles però que mai havien trepitjat. Era la primera vegada que sortien de casa, i la seva curiositat era imparable.

-Per què brillen tant, les papallones?- va preguntar la petita Liliath a sa Mare.

-Les seves ales estan fetes de cristall, un material al qual la llum se sent atreta des de l'inici dels temps per la bellesa i perfecció de les seves formes- respongué aquesta.

Entre preguntes i sospirs, la petita comissió va travessar el prat daurat. Malgrat la magnificència del paratge que les envoltava, les follet no podien evitar sentir-se una mica insegures sense la protecció dels arbres sobre els seus caps. Fins que, al final, el prat es va convertir altra vegada en bosc.

Aquest, però, era diferent al que estaven acostumades. Un mantell de fulles caigudes era l'únic sotabosc que tenia aquesta nova regió, i els robustos roures l'únic arbre que hi habitava.

Sentint-se més segures ara que ja no estaven al descobert, la Liliath i les seves germanes corrien i es rebolcaven entre el fullam.

A la Doan això no li agradava. Els seus cabells de foc es van bellugar quan va tombar el cap pensativa, i unes lleugeres arrugues van aparèixer en el seu front de marbre. Ella recordava aquell lloc, o això li semblava. Encara que era estrany que estigués tan deshabitat. No ho recordava així de quan ella mateixa feia el camí fins a la clariana per atendre a la seva Celebració.

La Celebració no era una festa. Era una data clau, una nit que marcava el pas d'infant a adult de totes les criatures a vivien a Atram, el Gran Bosc. No hi havia edat fixa, tots els infants que havien viscut un mínim de tres Llargues Nits podien assistir-hi i esperar ser triats. Atram decidia qui serien els protagonistes d'aquell any el mateix dia de la Cerimònia, no els infants mateixos ni les seves famílies. N'hi havia que eren triats el primer any que hi assistien, i d'altres que ja havien complert les deu Nits quan per fi els elegien.