Operació Delage

L'obra d'art

Eren les vuit del matí quan el Rynaldo va entrar al bar Urzaiz per prendre el primer cafè del dia amb el Christian. En Ryno era un home no gaire vell. Tenia l'aspecte de tenir uns trenta pico tot hi que en veritat arribava als quaranta de sobre . Estava en un bon estat físic però si doncs no l'edat ja li començava a pesar. Els dos van demanar el cafè de sempre, un tallat llarg de màquina. Mentre esperaven que el cambrer els hi portes el que havien demanat el Chirstian va agafar el diari i va començar a fullejar-lo.

- Caram, quines estupideses d'articles que escriuen . Ara ja fa bastant que no hi passa res interessant per Vigo. -Li va dir al Ryno.

En Ryno va deixar de parar atenció al partit de futbol que estaven emetent en el televisor del bar i es va treure un duro de la butxaca

- Tens tota la raó aquesta ciutat sembla per vells escorcits.- Li va respondre amb un tó mig irònic mentre s'aixecava de la seva cadira de fusta .- Vinc amb un minut haig de fer una trucada a la Diana.

Va agafar la moneda que havia deixat sobre la taula i va baixar els tres esglaons que portaven a la cabina telefònica del bar. Va introduir la moneda i es va posar a parlar. La Diana era la seva millor amiga tot i que no hi havia cap tipus de relació amorosa. Durant la conversa se'l veia a gust parlant. Després de la mor de la seva mare feia dos anys, la Diana era la única persona important en la seva vida a part del Christian, es clar. Mentre el Ryno parlava, el cambrer els hi va portar el que havien demanat.

Desprès de que pengés és va acostar cap a la taula que estava en la cantonada del petit i fosc bar. Cap dels dos sabia per que aquell brut i vell lloc de Vigo els hi agradava tant. El bar era més aviat petit, no tenia més de deu taules però el seu encant, feia d'ell un lloc únic. Tots dos es van beure el cafè mentre comentaven el partit de la nit anterior.

A per cert- va interrompre el Ryno- La Diana m'ha dit si podíem quedar per dinar aquest migdia i li he dit que sí. Espero que no t'importi.

Oh no, en absolut jo també t'havia de dir que he quedat per dinar amb la Carlota. -Li va respondre amb una expressió alegria en la cara.

Van continuar parlant d'esports fins que el Christian va tenir que interrompre per dir-li que s'havia d'anar. La veritat es que es va donar presa per pagar.

Cobrim, si us plau ? - Li va dir a l'única persona que hi havia darrera la barra.

El cambrer va deixar la copa que estava fregant i es va posar el drap a l'espatlla. Era un home vell que sempre havia estat treballant en aquell bar i havia vist de tot allà.

Seran cent setanta pecetes.- Li va dir al Christian mentre no prestava massa atenció al seu client.

En Christian és va treure dues-centes pessetes de la butxaca i va deixar la moneda sobre el mostrador de la barra.

Quedis el canvi.- Li va dir al cambrer amb un to agraït que havia anat adquirint durant el matí.

El Rynaldo és va quedar encara uns minuts més assegut en un dels tamborets de la barra mirant el final del partit que estaven donant per el canal d'esports de la ciutat.

Fins desprès! - Li va dir el Christian al Rynaldo mentre feia un gest de salutació amb la mà dreta.

Va obrir la porta del bar i va baixar les escales de la entrada que donaven pas al carrer . El museu on treballa no hi era gaire lluny però el gèlid dia i el fi plugim de finals de tardor el van fer demanar un taxi per anar a treballar. En entrar en aquell Seat Toledo dels vuitanta va sentir de ple aquella olor de cotxe vell. El taxi va creuar tot el carrer Urzaiz i a l'altura del carrer Colón es va desviar per pujar al carrer d'entrada del museu. No era un dia molt transitat , tot i això van trigar més de deu minuts en arribar.

El baixar-se del taxi encara quedaven deu minuts per entrar a treballar i va decidir prendre una cigarreta. Va treure una caixa de cigarros de Milde Sorte de l'abric blau que portava posat sense cordar. Era poc habitual en ell fumar alguna cosa que no fos d'aquesta marca. És va encendre la cigarreta i se la va començar a prendre mentre mirava passar la gent entre un desplegament de paraigua de diferents colors. Va fer una ultima calada forta i la va tirar al terra.

Mentre s'acostava a l'edifici del museu va veure un rodamón deman caritat. El Christian no era d'aquell tipus de persones que solien donar almoina a la gent pobre, però en veure que era una persona gran va fer una excepció i li va donar un duro mullat que s'havia tret de la butxaca dels seus texans desgastats.

En Christ teballava com a vigilant en el museo d'art de Vigo. La veritat és que no era una feina gaire ben pagada, però ja li servia per una sola persona. Per sort treballaba en el tron del matí la qual cosa li permitia tenir la tarde lliure per veures amb el Ryno. Era una feina molt més aborrida del que prometia el nom.

Aquell matí va ser poc interessant. La gran majoria de turistes estaven esmorzant als restaurants dels seus luxosos hotels del centre. La veritat és que des de l'estiu que el museu no tenia moviment econòmic. Per això el Sr.Cebreiro, propietari del museu, va decidir que incorporarien una nova peça al museu. Una de les més valuoses del segle XIX. Anomenada PIVS VII.

La estàtua no era gaire diferent a les altres. Estava feta per el famós escultor Venecià Antoni Canova. Era el bust del papà catòlic Pío VII. No era gaire gran, d'uns 80 centímetres d'altura i uns 50 centímetres de amplada. L'estil era típic de l'època clàssica grega tot hi que havia estat feta feia poc més de dos-cents anys, Canova sempre s'havia inspirat en obres de l'antiga Grècia. Estava esculpida rigorosament sobre un marbre blanc de les canteres de

Pompeia. L'obra estava perfectament detallada, els ulls, la boca el nas, tot era completament realista.

Deurien ser les 12 del migdia, ja faltava poc perquè el Christian acabes el seu torn, quan va entrar a la sala a on s'exposaria en breu la nova adquisició del museu. No era la sala principal del museu, però la seva seguretat i lluminositat, la feien perfecte per la nova obra. Era un espai més aviat petit no deuria fer més de 70 metres quadrats. El Christ, va entrar a fer un cop d'ull per veure com anava la situació allà. Hi havien exposades un parell d'obres més de poca importància.