Part Primera

2 0 0
                                    

Va deixar el cigarret encara fumejant al cendrer que hi havia sobre la taula del menjador mentre amb l'altra ma es descordava lentament i de manera cerimoniosa els botons de la seva jaqueta de pell, ara vermella.

La va deixar a la cadira, ben posada, fent-ne coincidir les espatlles amb el respatller de fusta fosca de la cadira, tal com la seva mare sempre li havia dit que fes, perquè no agafés males formes.

Es va asseure al sofà i va veure que a la tauleta que tenia just al davant hi havia un plat amb una barreja de fruits secs, no feia gaire bona olor i probablement feia dies que ningú el tocava, n'estava segur, d'això. Es va fixar en el contingut del plat i va veure que només hi havia un cacahuet entremig d'aquell mar de marró heterogeni, va pensar, de manera encertada segurament, que algun dels dos nens que jeien morts en el lavabo d'aquella casa era d'aquells nens mimats i consentits que sempre tenen el que volen, va pensar que potser els dos nens eren igual de malcriats, i llavors encara li va saber menys greu, si és que era possible, el que havia fet només uns minuts abans.

Va revisar la casa de dalt a baix i va veure els dos nens al bany, al seu voltant s'havia format un bassal de color porpra -segurament degut a l'efecte provocat per la llum que entrava per la finestra- que semblava avançar lentament cap a ell, com si se'l volgués emportar a l'infern.

Després d'esperar uns minuts al sofà va decidir que a ningú li importaria si es posava a mirar la televisió, de fet tenia aproximadament mitja hora fins que ell arribés, quan ho fes, li reclamaria el que li pertocava i , com sempre després d'acabar una feina se n'aniria uns dies de vacances, per relaxar-se, per esvair tots els sentiments de culpabilitat que, si bé encara no havien aflorat, no tardarien gaire estona a fer-ho, i quan passés preferia ser lluny d'aquella casa.

El col·leccionista de crimsWhere stories live. Discover now