El col·leccionista de crims

Part Tercera

Va anar al dormitori, i va obrir la porta sabent que hi hauria la dona, a no ser que s'hagués aixecat, s'hagués aturat l'hemorràgia del coll amb paper de vàter i s'hagués tapat la ferida amb una bufanda, o qualsevol cosa, tan era. La va veure estirada al llit, gran, de matrimoni, on s'hi havia format una espessa capa de color fosc, del color d'aquelles pomes caramel·litzades que la seva mare li solia comprar a la fira quan era petit, ara ella ja no hi era, no li quedava ningú, una llàgrima li va baixar lentament per la galta, però se la va eixugar abans que caigués al terra, va mirar a la porta tot i saber que no hi havia ningú, però preferia assegurar-se'n.

Va fixar-se en la cara de la dona, semblava tranquil·la, com si no li importés estar morta, és veritat que ara ja no hi podia fer res, però li hagués agradat veure una expressió diferent, de terror, de súplica, o de sorpresa almenys, amb la de sorpresa ja hagués estat content, però no, estava estirada al llit tan tranquil·la, com si estigués dormint, sempre tenien totes una expressió de terror, els homes en canvi, feien servir més la de súplica, irònic, creia ell, però la puta aquella feia cara de tranquil·litat, com si no li importés que algú estigués apunt de tallar-li el coll, i quan li havia tallat, s'havia quedat igual, ni una contracció dels músculs, ni un espasme...res. Decebedor. En els altres casos sempre era més satisfactori veure l'expressió dels morts, li feia gràcia, més tard li sabia greu, però es sentia un déu quan mirava els ulls sobris de vida dels cadàvers, i encara més quan hi veia el terror dins, algunes vegades, si tardava molta estona a netejar el merder, quan anava a fotografiar els cadàvers -pel seu àlbum de cromos de cadàvers, com li agradava dir-ne- ja patien el rigor mortis i l'expressió que tenien era encara més divertida, però aquell no era dia per perdre temps, sabia que hauria de netejar-ho tot ell sol, sempre tenia ajuda, però aquell dia no, de totes maneres li agradava netejar la sang del terra, posar els cadàvers en bosses i després desfer-se'n d'ells, normalment aquesta última tasca la delegava, perquè no li agradava tant, però aquest cop ho hauria de fer tot ell sol, i tenia feina, molta feina.

Va baixar un moment al cotxe, a agafar la bossa amb les eines de neteja i la càmera, el més important era la càmera, solia dir, "perquè si m'enganxen almenys no em faltaran cromos per acabar la col·lecció" va tornar a pujar al pis i va obrir amb les claus que havia trobat a sobre la taula de l'entrada, va deixar les coses a sobre la taula, al costat de la seva jaqueta, va decidir que primer havia de començar per les fotos, aquest cop no volia que el rigor mortis alterés els resultats, havia de ser pur, fotografies amb ànima, "que expliquin una història"com li solia dir el seu professor de fotografia a la universitat, si el vegés ara, estaria orgullós d'ell, estava segur que les fotografies que estava apunt de fer explicarien una bona història.