Amb la càmera a la mà i la mirada fixa en els ulls oberts de la dona, va intentar recordar com havia arribat fins allà, tot el que havia fet per aconseguir aquell premi -com ho veia ell- els seus numerosos èxits i els seus escassos fracassos, la gent que havia hagut de trepitjar per consagrar-se. Havia valgut la pena? Evidentment que sí, no ho dubtava ni per un moment, tenia remordiments, evidentment; portava molts cadàvers a la consciència - i a l'àlbum- i encara que no ho semblés, ni ho demostrés, era humà. Havia estimat, com qualsevol ho havia fet, potser més i tot, perquè quan feia una cosa s'entregava, ho donava tot, potser per això la caiguda havia estat tan forta, i segurament per això la seva vida havia près el rumb que havia près, i estava on estava, davant del cadàver d'aquella dona i amb una càmera a punt de disparar el primer flaix.
El primer centelleig va trencar la foscor de l'habitació i en pocs segons es va repetir diverses vegades, va parar i va mirar les fotografies que acabava de fer; no estaven malament, però no eren els resultats que esperava, havia trigat massa estona a començar a fer les fotografies i ja era massa fosc, es va emprenyar i per un moment va pensar que se n'havia anat tot a la merda, va tornar a mirar les fotografies i va veure que eren bastant pitjors del que en un primer moment semblaven, eren una merda, penoses, lamentables, si el seu professor les hagués vist l'hauria fet tornar a primer curs, o l'hagués fet fora directament. Va valorar les opcions que tenia per arreglar la situació i va decidir que obrir el llum era la millor, sens dubte. Alteraria l'essència del moment i totes aquelles parides que li solia dir el seu professor, però en aquell moment ell considerava que tenien poca importància, tenia una llista de prioritats, i a dalt de tot hi havia la de fer d'una puta vegada les fotos, l'essència i la història que havia d'explicar aquestes eren a la llista també, evidentment, però algunes posicions més avall, per sota d'anar a pixar, entre d'altres.
Li feia ràbia que amb el temps de sobres que tenia quan havia arribat, hagués de donar-se pressa a fer les fotografies, i a sobre havia d'obrir el llum. Encara que estigués posicions per sota de la primera, el molestava molt perdre la màgia del moment, no era com s'ho havia imaginat sempre i entre que la dona no tenia cap expressió que ell considerés divertida i que havia hagut d'obrir el llum es sentia decebut, però havia arribat fins on havia arribat i no era moment de tirar-se enrere, així que va tornar a agafar la càmera que havia deixat sobre el cotó per buscar l'interruptor del llum i va reprendre la sessió.
YOU ARE READING
El col·leccionista de crims
Short StoryL'encàrrec era fàcil; entrar al pis per eliminar tot ésser viu que hi hagués. Però a la pràctica les coses no són tan fàcils, endinsa't en aquesta història i deixa't emportar per la bogeria d'un malalt del crim que guarda, en un àlbum, fotografies d...
