Chapter 3

1.5K 40 1
                                    

“Ano’ng-,”

“I’ll make you touch the stars and even the moon.”

Inilagay nito sa tabi niya ang salamin, kinuha nito ang kamay niya. 

He guided her hand and had her touch the mirror that was facing the night sky.

And he was right; she did touch the sky, the stars and the moon too.

“I did it… I actually… did it.”

“A child’s act right? Pero nakakatuwa…”

Hindi maipaliwanag ni Valerie ang sumalakay na damdamin sa kanya ngayon. Alam niya nakangiti siya at nararamdaman niya na masaya siya pero… ramdam din niya ang init ng mga luhang naglandas sa kanyang magkabilang pisngi. 

“I must be going crazy. You see, I feel happy… I’m smiling but at the same time I’m crying! What is wrong with me?” she was laughing, thinking that she might have already gone crazy.

Kaagad niyang pinahid ang mga luha at tumingala saka inipit ang ilong. Isang aktong nakagawian niya kapag pinipilit niya ang sariling hindi umiyak. 

Mabilis ang mga pangyayari at natagpuan na lamang ni Valerie ang sarili na nakakulong sa mainit na bisig ng estranghero.

“Don’t stop it, let it go. It doesn’t mean you’re weak.”

 “Huh?”

“Your tears… don’t ever think that crying is a weakness. You’re overflowing with emotions right now. Holding back and forcing yourself to hide and stop what you truly feel will make it more painful.”

Mas hinigpitan pa nito ang yakap na iyon. 

Sa unang pagkakataon maliban sa yakap ng kanyang ina ay nakaramdam siya mahiwagang damdaming tulad ng sa ngayon. Isang damdamin na nagpapayapa at humahaplos sa kanyang puso. 

Pakiramdam niya ay nalulunod ang puso niya. Pakiramdam niya ay nakahanap siya ng isang taong tunay na nakakaintindi sa kanya.

Wala pang isang oras silang magkasama pero napukaw nito ang samu’t-saring emosyong kanyang piniling itago sa lahat.

Higit sa lahat, wala siyang alinlangan na naramdaman na itago rito ang totoong siya.

“When I touched it, natuwa talaga ako. Hindi pala siya imposible.” She continued sobbing. Isinubsob pa niya ang mukha sa dibdib nito. 

“It’s like becoming a child once more right? When things used to be really simple.”

She hugged him back. “A-are you Peter Pan?”

“I will be… for you.” He whispered.

Marahan siyang humiwalay rito upang titigan ang mga mata nito.

“Then will you bring me back to my childhood? Even just for tonight?” Gusto pa niyang sumaya ng konti pa. 

Muli itong ngumiti.

“Your wish is my command…” at yumuko ito sa kanya. “So come with me, where dreams are born, and time is never planned. Just think of happy things, and your heart will fly on wings, forever, in Never Never Land!" he recited Peter Pan’s line.

The Queen Bee- COMPLETETahanan ng mga kuwento. Tumuklas ngayon