El Senyor Vestit de Verd (1era
novel.la
de
ciència
ficció
pop
en
català)

La Mar

No sé quan tardaran els companys del Gustau en vindre a buscar-me per
consumar l'Eliminació, tinc el cap mirant el terra i ja en dono per vençut, sols
espero que allò que tinguin que fer sigui ràpid i no faci molt de mal. De cop sento
corredisses al passadís, s'obre la porta de cop i entra una noia corrents i cridant
com una boixa.

-Ets viu?- No espera contesta en descorda les lligadures de mans i cames.
-Pots caminar?- Tampoc espera que l'hi digui res, m'ha estira d'un braç i arrenca
a córrer cap a la porta.

En clava les ungles al braç, corre estirant de mi dos trams de passadís i de cop
s'atura a la cantonada, es gira cap a mi i en possa un dit fent creu sobre els meus
llavis, indicant silenci, porta una bata de clinica oberta per el darrere, se l'hi veu
el cul, va descalça i du una cua que l'hi agafa una cabellera rossa i rinxolada, de
cop em clava de nou les ungles i apreta a córrer tirant de mi com un nen que no
vol anar a escola, s'atura davant d'una porta on hi ha un cartell que diu SERVEIS,
entrem en una revolada, m'empeny contra un dels cantons de la estança, es
petita i està a les fosques, dedueixo que es l'habitació de les escombres però no
ho sé del cert, estic enclestat contra alguna cosa que sembla una estantería, tinc
el seu cos enganxat a el meu, noto els seus pits ensorrats contra el meu pit, de
nou el seu dit es recolza contra els meus llavis,en senyal que tenim de guardar
silenci, al passadís se senten corredisses i veus, les granotes ens estan buscant, al
cap d'uns minuts de absolut silenci treu el seu dit dels meus llavis i en veu molt
baixeta en diu.

-T'agraden les mosques?-
-Com no!!! Però que dius- mig crido espantat.
-Baixa la veu imbecil, tinc un pla per fugir d'aquí- Continua parlant mentre
m'enpeny més fort contra la estantería.
-Aquest és el quartet del servei, ho sé perquè jo treballo o aquí,o al menys
treballava fins ahir-.

Parla amb veu molt baixa a cau de la meva orella, té una veu molt suau i melosa,
noto el seu pit dur que es recolza sobre meu, olora molt bé i tot plegat fa que jo
m'animi més del compte, la aparto amb suavitat mig metre, un bulto sospitós
surt de la meva bata, jo instintivament en tapo les parts nobles amb les mans
abans que obri el llum no vull que vegi la meva incipient erecció, fa molt de
temps que no tinc una noia tan a prop i el meu cos reacciona molt ràpid encara
que la situació no es precisament la millor per fe una festa,la noia sembla
entendre la situació perquè puja una mica la veu i en diu lentament.

-Ara obriré la llum, estàs preparat?-
-Vaja com estem aquest matí noi !!!-Diu quan obre el llum.

Amb el llum encès la puc veure millor, no és massa alta, fa un metre setanta més
o menys, es prima, però sembla musculosa, té una cabellera de lleona salvatge
rosa i uns grans ulls blaus que et deixen sense paraules.

-Posa't això.- D'una perxa estira un pantaló verd i una camisa del mateix color on
es llegeix un escut brodat al pit que diu SERVILIMP, en tirar la camisa, els
pantalons i uns peücs verds, d'aquells que és posant als hospitals sobre les
sabates, encara que ni ella ni jo en tenim,tanca d'nou el llum i m'ordena.

-Cambia't- Ric per sota el nas i l'hi dic.
-Ja t'he vist el cul-
- I jo a tú tu també cambia't ja imbécil-

En toco el cul i deixo de riure, no m'he adonat que jo també porto el mateix
pijama que ella, amb l'esquena totalment descoberta, cordo els botons de la
camisa i estiro de la cinta del pantaló que fa de cinturó.- Ja estic.- De cop s'obre
de nou el llum.

-Com et dius? -En diu ella, es nota que l'uniforme és el seu perquè el porta com
fet a mida, les mànigues arremangades fins a quasi les espatlles, la talla justa de
pantaló, penso que encara que és un uniforme de neteja l'hi queda la mar de
sexi.