El perquè de tot plegat

1 0 0
                                    

-Mirin Senyor Oliver i Senyoret Badia com vostès ja es poden imaginar nosaltres
no som d'aquest planeta, com és evident tenim uns parents llunyans que vostès
coneixen bé, una nodrida colònia dels nostres avantpassats viu entre vostès des
de que el món és món i la espècie humana encara ni existia, aquests parents,
amfibis, ranes, batracis, granotes, anuras, en cada llengua tenen un nom científic
o col·loquial, són els individus que dominaven a la terra fa milions d'anys, però
l'aparició de l'home va escapçar la seva evolució, igual que moltíssimes races
animals que han hagut d'ocultar-se de l'esser humà per no acabar exterminats,
en alguns casos vostès ja ho han aconseguit, en altres encara no, però tot és
qüestió de temps que acabin en tot, la nostra raça demès d'habitar aquest
planeta o vàrem fer en una infinitat de diferents mons, els que es van quedar
aquí dissortadament no han passat de viure en estanys, tolls pudents i zones
humides, però els que hem nascut a altres galàxies som éssers molt evolucionats
que poc tenim a veure amb els nostres parents terraqüis, encara que tècnicament
la nostra fesomia és igual i la font d'alimentació és la mateixa, mosques i
mosquits, és clar que nosaltres ens hem adaptat a altres maneres d'alimentació
adaptant-nos als mitjans propis dels mons que hem anat conquerint, en el meu
món tenim per la naturalesa de la nostra pròpia evolució, moltíssimes més
habilitats que els nostres pobres familiars de la terra, com ja han pogut veure la
metamorfosi és una de les nostres majors, quan volem conquerir un món per la
raó que sigui, ens podem mimetitzar amb els individus que la poblen, així es fa
més fàcil prendre el control d'una societat sense que es reveli la nostra aparença
real-.

-I com sou de veritat?-pregunta la Mar en un fil de veu.

En Basté es treu les ulleres i les deixa sobre la taula, de cop es posa a vibrar tot el
seu cos, és com si la imatge d'ell mateix és es posés a tremolar com una televisió
que perd la imatge per una errada de transmissió de l'antena, el cos del locutor
ha desaparegut i apareix davant nostre un gripau de metre noranta d'alçada, les
mans i els peus són palmípedes, les cames llargues i arquejades, la cara verda
humida plena de bonys, i uns grans ulls multicolors amb dues pupil·les negres i
rodones com el carbó que se l'hi surten de les òrbites, la Mar encara que lligada
per infinitat de cables tira la cadira enrere uns centímetres, en Gustau se'n dóna
compta i l'hi diu.

-Veu com que no podem rebel·lar la nostra pròpia imatge real?, és evident que
els hi fem repulsió i espant, sense l'habilitat de la metamorfosi no podrien
conquerir aquest i cap món, cal afegir que també el nostre habilitat de la parla
que ens permet conèixer totes les llengües del seu planeta, tot això ens fa tindré
avantatge a l'hora de colonitza- los, no creuen?-.

-I que més sabeu fer?- Dic intentant estirar aquella conversa que encara no sé
quins bé ens farà.

-Hem estudiat totes les seves races, creences, religions, maneres de veure i
entendre la vida, ciències polítiques, filosofia, matemàtiques, arquitectura,
ciència, tecnologia, arts, medicina, esports, història, sexualitat, programes de
televisió i ràdio, macramé i punt de creu,...tot Senyor Oliver, ho sabem tot de
vostès-

-I que voleu de nosaltres?, perquè amb el seu gran de preparació el més normal
és que ens ataqueu i llestos, ja teniu conquerit el planeta- Aventuro.

-És cert que per nosaltres seria molt senzill acabar per la via ràpida amb tots
vostès, controlem, com ja l'hi vaig explicar, la policia els governs i els militars,
seria molt fàcil donar una ordre d'atac contra tots els éssers humans, però com ja
els hi explicat nosaltres funcionament de forma mimètica amb la raça que
colonitzem, per tant si els eliminen a tots estaríem tallant la seva pròpia i natural
evolució, i amb la seva mort nosaltres de retruc també tallaríem els coneixements
que vostès van adquirint a través del temps i escapçaríem d'arrel la nostra pròpia
evolució.-

-O sigui, tenen el mateix funcionament que una sangonera o un paràsit que
necessita d'un cos viu per alimentar-se, si el cos mort el paràsit també-. Diu la
Mar en els ulls clavats contra el terra.

-Correcta Senyoreta Badia, veig que ho entès- En Gustau sembla complagut com
un mestre d'escola que ha fet entendre la lliçó als seus alumnes.

-Mirin, tots vostès es mereixen l'eliminació total, són una plaga per al món que
habitant, que volen que els hi expliqui que no sàpiguen ja, la seva raça és capaç
de crear les coses més boniques, construir i dissenyar autèntiques meravelles,
però també són capaços de desfer i eliminar qualsevol cosa o persona que sigui
contrària als seus interessos per causes que estan al seu propi ADN, venjança,
odi, gelosia, i avarícia, per al poder que els hi donen els diners, mai tenen prou
de res, sempre volen més i més, s'escampen com un virus incontrolat cremant
selves, tallant i desforesta'n-les convertint-les en zones desèrtiques, àrees les
quals mai més tornaran a créixer, però això els és ben bé igual, encara que
s'estiguin carregant el seu propi món, contaminen i pol·lucionen el seu propi aire
per poder traslladar-se d'un punt a un altre, sempre molt més ràpid, emmetzinen
els seus rius i fan servir el mar com una deixalleria pública, exploten nens per
fer-los treballar per als seus propis interessos, maten i executen sense miraments
en nom d'una religió o creença que no existeix, es creuen contes de deus i
salvadors que tenen poders sobrenaturals i que ningú mai ha vist, creen esglésies
d'un rictus o un altre, que l'únic que són grans nuclis econòmics de poder, fan
servir els seus suposats manaments sagrats sobre els seus feligresos i no dubten
en matar per defendre aquest estatus quan el veuen amenaçat, maten dones
perquè la seva condició o les violen per pura diversió sexual, estan en guerra
perpetua,i empresonen a aquells que pensen diferent o els executen en judicis
sumaríssims inventats, no tenen prou amb els avisos que els hi envia la mare
naturalesa, el canvi climàtic és un fet, però vostès voten això sí, gaire bé sempre
democràticament a líders polítics que no defensen el canvi i no veuen que
aquest suposats líders els venen, perquè l'únic que fan és defensar la seva
butxaca i la dels seus amics propers, per tot això i moltíssimes coses més tots
vostès es mereixen l'eliminació, alguns per acció, però la gran majoria per omissió
de la seva responsabilitat enfront del seu planeta i els seus congèneres humans i
animals.

Fa una pausa dramàtica mentre la Mar i jo ens mirem als ulls, en Gustau té raó
sobretot el que exposa, sabem sense parlar que això és la nostra fi, les Ranes ens
eliminaran perquè no els hi som vàlids per aconseguir el seu fi.

-Però Gustau encara que no puc estar més d'acord amb tu sobre de com tractem
el nostre propi medi natural i com ens comportem amb els nostres propis
germans, quin és l'objectiu real de la vostra conquesta?, no ens voleu eliminar
almenys a tots - M'aturo i empasso saliva, la Mar plora sense articular paraula.

-Senyor Oliver, si tingués una mica de nocions sobre ciències naturals ja sabria
que els amfibis del seu planeta hivernen els mesos més freds de l'any, nosaltres
encara que extraterrestres compartint aquest mateix tret característic amb ells,
per això nosaltres l'únic que volem del seu planeta és fer... com ho diria...
vacances, això mateix...fer vacances als mesos d'estiu, per això volem
conquerir...


-Marina D'or Ciudad de Vacaciones- Diu triomfal.

El Senyor Vestit de Verd (1era novel.la de ciència ficció pop en català)Where stories live. Discover now