El Senyor Vestit de Verd (1era
novel.la
de
ciència
ficció
pop
en
català)

Qué em de fer?

-Espaviles o que?-

Esta asseguda sobre una moto mentres jo tinc el cap dins d'una paperera del
Ajuntament de Barcelona.

-Jo no puc més, no entenc res del que està passant,no sé quina hora és però de
ben segur que ja devia estar a la feina, no tinc mòbil, no tinc sabates, i porto una
merda d'uniforme de una puta empresa de neteja!!!.- L'hi crido amb el cap
entaforat dins de la paperera.

-Si el de la feina que jo faig- Diu la Mar mirant-se els peus nus i bruts, els peücs
els hem perdut a la carrera de fugida.

-Perdona no et volia molestar...- En talla la disculpa.

-Ja sé que es una feina de merda però es lo que en dóna de menjar a mi i a la
meva filla...bé la que ens donava de menjar...-

-Tens un filla?-

-Si de tres anys- Diu ella des de dalt de la moto.

De cop es posa dreta com si acabes de recordar alguna cosa.

-Si has acabat el teu idil.li amb aquesta paparera em de marxar-

-A on Mar?-

-Corre i anem-

Rebó la mateixa i ja clàssica clavada d'ungles al meu braç i m'arreca del costat de
la meva paperera, correm així uns cinquanta metres més quan torna a cridar.

- Allà l'autobús ja bé¡¡¡¡-

M'enfila a dintre d'una revolada i passem al costat del conductor fins a la
maquina de validar els bitllets, alla ens aturem i passem per darrere d'una
senyora gran que està picant en aquell moment el seu bitllet i el seu net, la Mar
m'he estira fins el fons i en deixa caure sobre un dels seients de plàstic dur.

-Pero en vols dir a on anem?- L'hi mig crido en veu baixa,- No em pagat el bitllet
ens enxamparan i ens fotran fora-.

-Calla-

La Mar mira el seu entorn, dues iaies, un punky que no sap que el rock es mort i
un jove estudiant son els viatgers del bus que tenim més aprop dels nostres
seients, es canvia de seient i s'asseu al costat del estudiant, es deixa anar la cua i
obre els seus immensos i encisadors ulls blaus.

-Hola, perdona que et molesti, mira el meu company aquell inutil de allà, ha
perdut el mòbil de la empresa a una claveguera mentres la netejaven i tenim que
trucar al nostre coordinador perque si no es pensará que hem fet campana al no
poder localitzar-nos i ens farà a tots dos fora, que em deixes fer una trucada si us
plau?...-

El noi que se la mira bocabadat l'hi allarga el mòbil sense articular paraula encisat
per la bellesa salvatge.

-Ara te'l torno- L'hi diu somrient mentre torna el meu costat.

-Té inútil truca el coordinador- M'ordena en veu lo suficient alta perquè l'escolti el
noi.

-Aquí vols que truqui?- L'hi dic en veu baixa.

-Que truquis a la teva empresa i els hi diguis que avui no aniras a treballar,i que
pot ser durant els propers dies tampoc, el tema de les ranes és molt bèstia i no
sabem com acabarà- Ara xiuxiueja.

-I que les hi dic jo a la meva empresa?-

-Jo que sé? que no et pots moure del wàter perquè t'has menjat uns bolets en
mal estat o que t'has trencat un peu, jo que sé, però has de donar alguna excusa
no?-

La Mar em dona l'aparell insistenment, el noi es comença a preocupar per el seu
mòbil, ja que ningú li retorna, la noia se'n adona i l'hi diu.

-Perdona noi es que el meu company es molt idiota i no recorda que avui JA NO
TORNAREM A LA FEINA!!!,- crida clavant la seva mirada incisiva sobre els meus
ulls.