El Senyor Vestit de Verd (1era
novel.la
de
ciència
ficció
pop
en
català)

Ja venen el nens!!!

Al vespre torno a la meva petita habitació, trobo a faltar a en Checho i les seves
animades converses, sols espero que estigui bé i que es pugui refer de la seva
malaltia que sols desitjo que no sigui greu, haurà rebut contesta de la Mar?, i si
és així quant podré rebre la seva carta?.

Passen els dies al Gran hotel i res canvia, la meva feina al despatx es redueix cada
cop més, en passo hores i hores mirant l'estalvi de pantalla del logo de Windows
que va fent tombarelles amunt i avall, cada cop tingui menys feina i això no és
bon senyal per mi, ja que segurament vol dir que en Gustau cada cop té menys
coses per dissimular i camuflar, el probable és que el número de transformats
sigui cada vegada més gran i a poc a poc el sistema es fa més visible, no entenc
encara el meu canvi de estatus, el perquè de la desaparició del meu antic Mosso,
el canvi d'habitació i molt menys el de dieta, l'hi dono voltes al cap remenant
mentalment milers de possibilitats del perquè d'aquests recents canvis que
coincideixen amb la desaparició d'en Checho, penso talment que quan allò de
Marina D'or acabi amb la total conquesta de la plaça, anirem cap al sud a
conquerir els llocs de vacances que encara ens resten a la península, potser en
Gustau ja no en té confiança o potser és un tema econòmic, però ho dubto molt
perquè el ressort està fins el topes d'homes i dones influents, era en Checho que
en mantenia informa't sobre la vida i miracles dels qui anaven arribant al
complex.

-Ayyy mi hermano hoy dos sub-secretarios de hacienda, y esta mañana llegó el
presidente de la comunidad autónoma, hoy vi a un general de brigada-, i així en
descrivia les arribades de polítics i banquers fins i tot futbolistes de La Roja.-

Aprofito que la meva companya de ofi la sempre tan comunicativa..., ara en
dono compte que no sé ni com es diu, ha sortit a no sé què fer, m'apropo a la
finestra per tal de poder veure el mar, d'ençà que m'han canviat d'habitació tinc
les ocasions comptades per veure'l, estic mirant la línia que dibuixa la costa,
quan veig una immensa serp de tràilers negres interminables que s'apropen cap a
Marina D'or, sento corredisses al passadís i crits de les Ranes.

-Ja venen!!!! Ja venen els nens!!!!-

Surto corrents de l'oficina, la veritat és que no sé perquè ho faig però suposo que
després de tants dies d'espera i la feina feta per camuflar contractes,
assegurances i molta paperassa en fa tenir una espècie orgull professional,
gràcies també a les meves gestions els nens, ja estan aquí, baixo per les escales
perquè els ascensors estan col·lapsats de Ranes que van amunt i avall, a les
escales també hi ha molt de tràfic, les baixo de tres en tres amb els meus Mossos
que intenten seguir-me de prop, en sortir de l'Hotel en trobo en Gustau el René i
en Martínez que formen un semicercle de benvinguda, al seu darrere, i
estenen-se per tots els jardins del complex hi ha un exèrcit interminable de Ranes
i transformats, fa moltíssima por de veure, cada cop són més i més, en poso al
costat d'en Martínez, que sembla molt emocionat per la situació, aplaudeix amb
les seves petites mans donant saltironets com un nen petit que n'hi han promès
una piruleta a les postres, dos operaris preparant un atri ,un micròfon y dos
altaveus força grossos, suposo que són d'alguna de les discos que compta el
recinte, imagino que en Gustau farà algun tipus de parlament per saludar
l'arribada de la mainada, en aquestes se sent la potent botzina del primer dels
tràilers que formen els més de cinc-cents camions del transport infantil, totes les
Ranes esclatant en crits de joia, en Martínez plora com una bleda y palmeja les
manetes com un posseït, per fi el primer dels tràilers arriba a la part central de la
plaça del Gran Hotel, la resta de la caravana és una filera interminable que va
protegida per un exèrcit de Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra
motoritzats que col·laboren, de franc és clar, en aquell operatiu majestuós.

-Hola?, Hola- Diu en Gustau en senyal de què començarà el seu discurs en un
moment.

-Poble de Marina D'or ja són aquí!!! -Crida orgullós.

La gentada esclata en aplaudiments, en Martínez no pot parar de plorar mentre
en René so mira com si la festa no anés amb ell.

-Estimats!!!- Continua el Gustau alçant les mans al cel calorós del complex.

-Avui és un dia de glòria per tots nosaltres, per fi els nostres fills estan entre
nosaltres!!!

El populatxo està en estat catatònic disposat a aplaudir i victorejar al seu estimat
líder.

-Hem hagut de fer molts esforços perquè el dia d'avui arribes!!!, avui s'ha
complert el somni de qualsevol pare i els que els seus fills estiguin al seu costat,
volem donar-los el millor bressol, una criança i la millor formació perquè el dia de
demà ens rellevin el front de la nostra conquesta d'un món millor, gràcies a tot el
vostre esforç aquest dia passarà a l'història!!!-

Des de un del racons s'encén un clam que de pressa es va generalitzant.

-CON CONQUE CON QUES TAAAA !!! CON CONQUE CON QUES TAAAA!!!
CON CONQUE CON QUES TAAAA!!!-

A mi aquell crit em sona d'alguna cosa...

-ELS MARRECS SERAN SEMPRE NOSTRES!!!, ELS MARRECS SERAN SEMPRE
NOSTRES!!!-

I aquest també...

En primera línia a banda de nosaltres, s'estan el que semblen polítics que no els
hi sé el càrrec ni la procedència, també hi ha militars i policies dels diferents
cossos, tots ells d'alta graduació per la infinitat de medalles que tenen al pit de la
jaqueta de gala, en sembla veure l'Aznar, la Botella i en Rajoy, al costat la
Doctora Rahola i en Gabriel Rufián, La Pantoja, Bertín Osborne y la Princesa del
Pueblo.

-Quina fotografia per la història- . Penso.

-Avui revelarem al món que la nostra contesta no es podrà aturar, avui estimats
companys i companyes Oropesa del Mar ha caigut!!!! Benvingut Senyor
Alcalde!!!-

Diu mirant a un senyor ben vestit calb i grassonet que alça la seva
vara de batlle al cel del ressort.

-Això vol dir que en Gustau ja compta amb dues de les places fortes que formen
part del pla de la seva conquesta.-

-Des de avui Marina D'or és la capital del nostre imperi!!!-

-MA MARI MARI NAAAA D'OR !!! MA MARI MARI NAAAA D'OR !!! MA MARI
MARI NAAAA D'OR !!!-
-MARINA D'OR SERA SEMPRE NOSTRE!!! MARINA D'OR SERA SEMPRE
NOSTRE!!!MARINA D'OR SERA SEMPRE NOSTRE!!!-

En Gustau s'espera que la torba es calmi.

-I ara estimats meus a treballar, a treballar perquè això sols acabar de començar,
tenim molts altres territoris al sud que conquerir fins a la victòria final!!!-

I conclou.

-Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer!!!-.

Penso que no sé qui és el que l'hi escriu el discursos a en Gustau, però massa
original no és.

El poble granota i els seus aliats forçosos esclata amb un èxtasi d'emocions
incontrolades i compartides, aplaudeixen, ploren, canten i és deixa'n la gola
exclamant consignes alienes que han adaptat a la seva causa.

El núvol de mosques sobre els nostres caps és més intens que mai.

En Gustau deixa l'atri per dirigir-se on estem nosaltres, ve directe cap a mi, amb
un enorme somriure, es planta davant meu,m'agafa per les espatlles, en mira
directament als ulls i amb tota tranquil·litat diu.

-Empresoneu-lo.-