El Senyor Vestit de Verd (1era
novel.la
de
ciència
ficció
pop
en
català)

La Reconquesta

El cos d'en Guetta vibra com si fos una televisió mal sintonitzada i apareix la

figura d'en René.

-Com us va nois?, sembla que teniu problemes no?, home, home, home, i

aquesta nena tan maca qui és?- diu dirigint-se a la Mar, ella s'estreny contra el

meu cos i no deixa que la mà verda i palmejada d'en René l'arribi a tocar, fot una

puntada a l'aire i l'hi diu:

- No en toquis rana de merda-

-Val, val, val, quin caràcter té la teva piva, Joan -

-A veure si no he sentit malament, voleu engegar tot el circ d'en Gustau a

prendre per al cul no?-

Ningú l'hi contesta.

-Però no sigueu tan cagats, voleu o no engegar a tota aquesta plaga a prendre

vent?, inclòs a mi és clar- Fa una gran rialla que talla ell mateix.

-Doncs bé, jo sé on està el que us pot ajudar a fer-ho.-

-Com ens pots ajudar René?, tu ets un d'ells perquè ho hauries de fer?.- L'hi dic.

-Mira Joan em sembla que tu vaig deixar molt clar el dia que ens vàrem conèixer,

jo no vull deixar aquest món, en Gustau és un dictador imperialista que ja no

gaudeix del que conquereix, o et penses que això acabarà aquí?, en canvi jo sí

que aprecio tot allò que en dóna la vostra terra, penso a ajudar-vos per preservar

aquest paradís- Diu això tocant-li el cul d'una de les noies que l'acompanyen.

-Joan la meva raça porta massa anys anant d'un planeta cap a un altre seguint

l'esperit de la conquesta del meu...pare.-

-En Gustau és el teu pare?-Exclamo, la meva veu ressona al silenci de la pau del

jardí.

-Tant se val, si ho és o no, el que compta per mi és si estic disposat a seguir-lo o

no per tots aquests mons de déu, i ja et dic que no, no el penso seguir més, el

meu pare s'ha convertit en una espècie d'egòlatra que l'únic que l'importa és la

seva glòria personal, jo en canvi sols vull viure tranquil i anar de festa cada

nit.-Obre els braços cap al cel de la nit i segueix.

-I aquest món que vosaltres li dieu terra, és després de molts anys de cerca per

mig univers el millor per fer-ho, esteu i sou una festa constant, és cert que us

esteu carregat el vostre propi planeta, vosaltres sabreu els que us feu, poc

m'importa a mi, però mentre ho feu, jo vull fruir de cada un dels moments que hi

passi al vostre món, nosaltres vàrem fer el mateix amb el nostre, tota civilització

tendeix al col·lapse amb l'entorn que li dóna menjar, però en aquest cas escullo el

vostre per viure tan lliure i tranquil com la meva condició en doni.-

-Però estàs disposat a eliminar al teu pare?-

-No has de fer res d'això- Talla en René, la mirada se li ha posat trista, com si