El Senyor Vestit de Verd (1era
novel.la
de
ciència
ficció
pop
en
català)

En Checho.

Passo els següents quinze dies aprovant pressupostos, pagant impostos

municipals, liquido a hisenda l'IVA del trimestre, contracto assegurances, compro

tovalloles, llençols, copes de vidre de tota mena, coberts per als restaurants del

ressort, i un munt de coses que el cap i la fi mai es pagaran, fins i tot pago una

multa d'en René per excés de velocitat que l'hi posa la Policia Municipal amb un

Lamborghini que no sé on carai ha tret.

Els dies al Gran Hotel passant sense pena ni glòria, sols l'arribada d'autocars

trenca la monotonia, arriba gent que deuen ser persones notables, cada un en la

seva funció a la vida professional, polítics, policies i militars amb moltes medalles

a la camisa i gorra de plat, tots ells degudament transformats i disposats a

defensar la causa, arribem noves granotes amb furgons negres, tots de vestit

verd impecable, un núvol intents de mosques s'apodera d'Oropesa del Mar.

Una nit a la meva habitació en Checho intenta explicar-me qui és qui dels

nouvinguts, sembla un periodista de revista del cor.

-¿Compañero ha visto quien ha llegado hoy?- En diu per picar-me la tafaneria.

-No- L'hi contesto jo.

-Hoy ha llegado la Pantoja, ¿te lo puedes creer?-Està entusiasmat.

-¿Y para qué quieren las ranas a la Pantoja?- L'hi contesto jo amb mala gana.

-Es que a en Gustau le gusta mucho-, En contesta en tot confident.

-Ahhh mira tu- Dic en desgana.

En Checho en mira en cara preocupat.

-Compañero ¿que le pasa? no parece muy contento hoy,¿es que tiene algo? ¿le

duele alguna cosa?-

-No me pasa nada- Deixo anar un sospir acompanyat d'una mirada lànguida a

través de les cortines de l'habitació, el sol s'oculta sota el mar.

-Ahhhh ya sé que le pasa!!!- Crida de cop.

-Usted Compañero tiene mal de amores, ¿a que si?, ¿a que si ?¡¡¡¡-

-No... -Començo a dir-li però en talla.

-¿Como no?, usted no me la pega hermano, usted está pensando en su Jeva

hermano.

-¿En mi quien?-

-En su Jeva ,... en su Titi ... hombreeee!!!

-Mira Checho no te entiendo...así que...-

-Com l'hi diuen vostès?, la seva xicota home!!!-Crida de cop.

-Y cuénteme amigo, esta rica la muchacha, tiene una foto?-

-No, no tengo nada ni una foto ni nada, no puedo contactar con ella desde aquí,

no tengo acceso a internet, además aunque lo tuviera, tampoco sé su mail, ni

facebook, no tiene teléfono fijo ni móvil allí donde ella está, si ni siquiera sé si

está viva o muerta-.

En Checo s'ajeu als peus del llit, sembla entendre que estic molt trist perquè