Mitja volta

24

Eixuga les llàgrimes que li queden al rostre després de veure el tendre petó que els protagonistes de la pel·lícula d'amor, que ha decidit veure després de dinar, es fan. Immediatament després salta els crèdits finals recordant la veu d'un dels professors que va tenir a la universitat com li diu que també s'haurien de veure, que al final algú ha invertit el seu temps en ells i ningú ho valora. Sense deixar ni un segon més aquest pensament dins seu, pitja el botó del comandament que dona inici a una altra pel·lícula romàntica i excessivament dolça.

La Gina porta tot el dia sense sortir del sofà i de Netflix, igual que va fer ahir. Els ulls vermells, la negror que comença a aparèixer sota els seus ulls i el cabell totalment despentinat fan evidents moltes hores de plors i poques de son. I això és exactament el què ha passat des que va sortir de l'apartament del Lluís poca estona després d'adonar-se'n de la presència de la Maria. Tenir al Lluís tan a prop mentre estava amb el Bruno no la va ajudar a desconnectar, sort que el nen va emportar-se-la a l'habitació i van estar jugant una bona estona allí com si s'amaguessin del món exterior, del món adult, de les preocupacions i dels problemes. Va ser l'Aina acompanyada de l'Adrià qui els va treure d'aquella bombolla, mentre el noi va emportar-se a coll al nen, la Gina va aprofitar per comentar-li a la seva amiga com el mal de cap s'estava apoderant d'ella i que necessitava urgentment descansar. Ni l'oferiment de pastilles per calmar el dolor, ni els mil petons que el Lluís va deixar al seu front o la proposta de descansar al seu llit, ni tan sols els precs del Bruno, van poder evitar que la Gina sortís per la porta de la casa. Les llàgrimes se li van escapar tan bon punt es va assegurar que ningú corria darrere seu per tornar a impedir la seva marxa.

Sap que aquestes llàgrimes que avui, després de gairebé dos dies, continua vessant no la durant enlloc, però per ara es permet sofrir i calmar el dolor que sent dins d'aquesta manera. La pel·lícula va passant i només queden vint minuts pel seu final quan el mòbil sona. Li estranya veure que la que truca és la Marta.

Abans de contestar reconeix que fa massa dies que no li dedica una estona, tot i que sap que ella no li retraurà en cap moment. Va conèixer a la Marta quan va començar a la llar d'infants del seu poble, tot i que en aquell moment no va començar la seva relació. Uns anys més tard, en l'etapa d'educació infantil es van convertir en inseparables i la seva amistat continua avui en dia. S'han enfadat i reconciliat més vegades de les que puguin arribar a contar, però no superen les que s'han recolzat l'una a l'altra o tots els secrets que s'han confessat i guardat. La distància va fer de les seves quan la Gina va marxar a estudiar a Madrid i la Marta es va quedar a Barcelona, al poble natal de les dues. L'amistat va tornar-se menys sòlida a tants quilòmetres a distància en un principi, però van saber com no perdre el contacte entre elles. I la relació que un dia es va crear de forma espontània encara dura avui dia.

La Marta saluda a la seva amiga de forma efusiva i la Gina intenta mantenir un to de veu adequat perquè ella no noti res del que ella sent i que, per ara, vol amagar. Li ha anat funcionant durant els últims anys amb tot el seu entorn i el seu objectiu es veu superat quan la Marta deixa de parlar sobre temes banals per passar al tema important i motiu pel qual li ha trucat urgentment. A la Gina no li costa gaire creure que la seva amiga hagi guanyat un viatge, no coneix a ningú més que hagi guanyat tants sortejos com ella. El que si la sorprèn és que el viatge per a dues persones a Los Roques, Veneçuela, que ha guanyat vulgui compartir-lo i gaudir-lo amb ella. Li agraeix, però prefereix que esculli una altra persona amb la qual pugui passar-s'ho més bé. La Marta no sembla voler canviar d'opinió, ja ha escollit i aquest viatge només el farà si la Gina és al seu costat. Així que després de la insistència de la seva amiga i de buscar una data propera que els hi vagi més o menys bé a les dues, tallen la trucada per començar a fer-se la idea d'aquest viatge.

La trucada que la Gina fa amb la directora de l'associació dura poquíssim en comparació amb la que ha fet fa uns minuts amb la seva millor amiga. Ja té els dies de vacances demanats i amb la feina que ha deixat avançada durant els últims dies pot marxar amb tota la tranquil·litat del món. Decideix tornar-se a deixar emportar per la pel·lícula que ha deixat parada fa molt més de mitja hora, però abans recupera l'ordinador que té davant. Davant seu s'estenen imatges blaves que ensenyen el meravellós arxipèlag de Los Roques, un paradís d'arena blanca i fina, aigua turquesa i un món submarí ple de coralls. Un tresor que està a punt de descobrir personalment.