Mitja volta

19

Acaba d'anunciar la data de sortida del seu nou disc i veu com de les seves xarxes en surten espurnes a causa del gran nombre d'interaccions i reaccions que hi està havent. El Lluís no pot estar més feliç de, per fi, poder establir el dia en què les seves noves cançons i composicions veuran la llum. Espera que puguin traspassar fronteres, perquè al cap i a la fi la música és la llengua universal. Espera que les seves melodies siguin banda sonora per molts moments de la gent que l'escolta, que els faci saltar d'alegria, plorar d'emoció o de melancolia i que, fins i tot, els abraci en els moments més difícils i tristos. També espera poder traspassar cors i que la gent connecti amb les seves lletres i les faci seves.

Està molt orgullós de la feina que ha fet i de totes les hores invertides tant a l'estudi com fora d'ell. Està molt orgullós de cada detall del disc que ha consentit i cuidat. Està molt orgullós dels temes socials que ha abordat aquest cop i com ha sabut encarar-los i transmetre el missatge. Per últim, està infinitament orgullós de la gent que ha participat en ell, dels moments conjunts a l'estudi component entre amics i de les noves amistats que ha format.

Abans de revisar les xarxes per últim cop, i després de respondre alguns missatges importants del seu representant, observa al Bruno que juga amb els cotxes damunt la catifa de la sala. Tot el que fa és per ell. Absolutament tot és per ell. També n'està orgullós de la personeta amb la qual s'està convertint el seu fill. S'alegra d'haver sabut transmetre-li els seus principis i els valors que ell va rebre quan era petit. Hi ha coses que podria fer millor, sí, però ho està fent tan bé com pot i amb tot el seu cor i ànima. El Bruno aixeca el cap mentre imita el soroll d'un cotxe i amb la mà n'enlaira un de joguina fent-lo aterrar a l'altre costat. Li somriu i el Lluís li torna el somriure abans d'endinsar-se a Twitter. Els missatges que llegeix són molt positius, enrere han quedat aquells que no li agradava llegir i lluny els sentiments negatius que li provocaven. Mostra un somriure il·lusionat en llegir les reaccions de la gent i les moltes ganes que asseguren tenir de descobrir, després de tantes setmanes i tant hype, tot el que ell ha preparat.

- M'encanta quan et brillen els ulls. – se sobresalta quan sent la seva veu tan a prop i no pot evitar abraçar-la per la cintura per amagar la llàgrima de felicitat que se li escapa. Amb l'impuls i la força en què s'agafa a la persona que té a davant nota com aquesta trontolla i acaba perdent l'equilibri caient al seu damunt.

- Au! Mira que ets brut! – exclama rient damunt de les seves cuixes. Ara comparteixen llàgrimes d'alegria que augmenten molt més les seves sonores riallades. No tarda a sentir com el pes que té damunt augmenta quan el petit Bruno s'afegeix a la festa.

- Jo tamé vui papi!

- Clar, els dos damunt meu! Algú més?

- El Pipo! – el Bruno corre a buscar el seu peluix que havia deixat descansant a l'habitació mentre ell es divertia amb les seves altres joguines.

- S'apunta a totes les festes, eh! En això també s'assembla a tu! – la noia riu i ell busca la revenja per això que li acaba de dir amb un atac de pessigolles. – Para, para! Lluíiis! Para, porfis...

- Demana'm perdó... – li diu rient i augmentant el moviment dels seus dits en el seu maluc.

- Lluís, si us plau! Para! Però perdó de què? Brunoo! – crida al nen com a últim recurs. Aquest arriba ràpidament alertat pel seu crit i amb el Pipo a la mà.

- Papi, dexa a la Gina, pliplau! Anem a jugar Gina, i el papi no. – diu agafant-li la mà a la seva monitora quan el seu pare para en sec la seva acció i aguanta el riure davant la cara de serietat que el Bruno fa.