Mitja volta

1

- Que la vida esclati com nosaltres dos – acaba de gravar la versió de "A la deriva" del seu gran amic Alguer Miquel, i dels altres que formen un grup tant important de la història de la música catalana com és Txarango, que vol compartir aquesta nit amb els seus seguidors, no acostuma massa a fer-ho però ha volgut trencar una mica amb la rutina de preparació del seu pròxim disc en aquest diumenge plujós a casa.

- Papi – uns peuets corren fins a ell i ha de vigilar que els aparells que ha utilitzat per gravar-se no caiguin a terra quan el petit cos impacta sobre el seu, encara que això no suposi res per a ell. L'agafa en braços i el menut encara es frega els ulls amb una mà després de la migdiada de més d'una hora que ha fet, amb l'altra aguanta el seu inseparable mussol de peluix.

- Com has dormit, xaval?

- Ja tinc totes les forces per poder fer una lluita de coixins, però només un ratet i després toquem la guitarra, vale? - Diu baixant dels braços del seu pare i posant el peluix entre els coixins per deixar-lo descansar una mica més.

- Bruno, prepara-ho tot que la teva tieta m'està trucant i com no li agafi, tu i jo anem malament... Míriam, ara estava pensant a trucar-te...

- Evidentment, i t'he de creure, no? Va digues-me com vas? T'has organitzat per aquest cap de setmana, i la setmana que ve què faràs?

- Ei, relaxa't. He preguntat a l'Aina si podia quedar-se'l però marxa a Canàries demà mateix... em...

- Vinga Lluís, saps que jo puc quedar-me'l.

- Miri si no et quedessis sola saps que ho faria, però el Pablo també va a la gala i...

- Lluís, estic embarassada, res més, puc cuidar del teu fill unes hores...

- Vale, llavors ho fem així. He estat buscant algun lloc perquè hi vagi quan comencin les vacances. Et passo la informació per correu aquesta nit dels diferents casals que he trobat, n'hi ha un que m'agrada molt. Em dones el vistiplau quan puguis?

- Tindràs la meva resposta abans de demà a la tarda.

- Gràcies guapi. Ui, mira qui tinc per aquí... vols parlar?

- Tita, quan podré mimir amb tu?

- El papi et portarà aviat a casa i farem nit de peli, d'acord?

Amb un nen feliç per passar un dia amb la seva tieta es dirigeixen cap al menjador per començar una batalla que aviat substitueix els coixins per pessigolles.

- Vinga Bruno, que hem d'anar a dormir que demà tenim cole. Divendres ja és l'últim dia, campió!

- No veuré més als meus amicos?

- Als amics, vida, els podrem veure al parc i a la piscina. Però ja veuràs, el pare t'apuntarà a un lloc on en coneixeràs a nous i faràs activitats molt divertides. A dormir, va. – diu netejant les restes de iogurt que formaven un bigoti damunt dels llavis del seu fill i tallant la llarga conversa que aquest pretenia utilitzar per no posar-se al llit.

- Ai el Pipo! Que me lo descuido! – crida el nen que corre tornant cap al menjador després de netejar-se les dents.

- Aquest capet... A descansar, somia amb els àngels amor i que els somnis es facin realitat. – El Lluís el tapa amb una manta fina i amb molta cura gaudint d'aquesta rutina nocturna que des de fa tres anys repeteix cada nit i que l'omple de tendresa i amor infinit.

Seu al sofà baldat després d'un dia on el nen i la feina no l'han deixat parar i encén el reproductor de música per escoltar el què serà el seu pròxim single i sortirà en poques setmanes encara que els seus seguidors no ho sàpiguen.

Rep un correu de la Míriam just abans de tancar l'ordinador i un parell d'hores després d'enviar-li un ell amb tota la informació. Amb poques línies li explica que el casal d'estiu que sembla millor pel seu nebot és el mateix que ell havia anotat com a únic candidat. Podria dir-se que és bastant exigent amb l'educació del seu fill, ho va ser des del primer dia. Abans que naixés ja havia omplert la casa sobre llibres que explicaven les millors pràctiques educatives tot i que totes asseguraven que no hi havia cap manual on s'expliqués com ser un bon pare. Quan el Bruno va omplir la seva vida i la seva casa, es passava les nits en vetlla observant com respirava i intentant resoldre els mil dubtes que en cada minut li rondaven pel cap.

Ara que porta tres anys de pràctica, els dubtes no han a minorat i encara té por de fer alguna cosa que perjudiqui el seu fill, sobretot sent una persona tan exposada a la gent com ho és ell. Sort que quan el Bruno va néixer ell va prendre com a lema que tot el que feia era des del cor i si no acabava de sortir del tot bé era perquè no en sabia més. Estava aprenent, com tothom a la vida.

Mira els papers que necessita per fer la inscripció abans de tancar l'ordinador i intentar-ho deixar tot arreglat per demà mateix enviar-la. Obre la finestra de la seva habitació després de beure's un got d'aigua ben fresca que contraresta amb la calor que aquest acabament de primavera està deixant al carrer i s'afanya a preparar les coses de l'escola del nen per demà a primera hora.

Abans de tancar els ulls, però, uns plors el fan incorporar ràpidament i un petit cos fa acte de presència a l'habitació.

- Ei Brunito, què passa? Vine – diu amb veu melosa en veure que per la cara del nen continuen baixant llàgrimes. – Avui dormim junts, et sembla bé peque? – I potser això el faria veure un mal pare davant d'alguns altres, però a qui li importa si pot gaudir de les petites abraçades del seu fill, juntament amb algunes puntades que no fan mal, com quan només tenia uns mesos de vida?

Primer capítol, espero que us agradi!

I us presento al meu petit Bruno, tenia moltes ganes de tenir un infant per aquí i poder escriure i imaginar amb ell. Així que ell hi havia de ser, ja em direu que us sembla!

Sé que hi ha barbarismes, però crec que és la gràcia d'aquesta història!

Molts petons i ànims!

Lia