Mitja volta

29

El Bruno corre descalç per casa sense tenir un rumb fix i cantant una cançó que ha après avui a l'escola. El Lluís l'observa des del sofà pensant com és possible que faci deu minuts que repeteix aquesta acció i encara té la mateixa energia que al principi. La mateixa energia que tenia aquest matí quan l'ha despertat i que continua conservant després de tot un dia a l'escola. Mira impacient el xat de la seva germana esperant que ella i el seu cunyat arribin. Mentrestant, sense cap notícia seva, fa memòria de les coses que va posar ahir a la maleta per intentar no oblidar-se res. Un missatge de l'Aina el fa despertar dels seus pensaments, els crits del seu fill semblen ressonar més fort al seu cap.

"Cap senyal, no en sé res. No contesa, ni missatges, correus ni trucades. Res."

Una simple emoticona és el que respon el missatge de la seva amiga. Canvia de xat i observa amb atenció l'últim missatge que li va escriure. Res. Cap resposta. No apareix el tic blau ni tampoc l'última connexió de l'altra persona. L'únic que canvia en la pantalla del seu mòbil és l'hora, els minuts avancen ràpidament sense que ell pugui aturar-los ni endarrerir-los.

El Bruno es tira al seu costat, estirat al sofà amb el cap damunt la seva cuixa, entre els seus braços que aguanten l'aparell. El Lluís sospira i el bloqueja deixant-lo apartat. Abaixa el cap fins que els seus llavis es col·loquen damunt del front del seu fill on els reposa durant uns segons abans de deixar-li un petó. Li remena els rínxols abans d'apartar-se i li somriu.

- Papi, t'agada la cansó?

- Sí, la cantes molt bé! Te n'ha ensenyat alguna altra la senyo de música? - li pregunta intentant que canviï una mica el repertori, que fins ara només constava amb un sol tema. El Bruno assenteix i com si la pregunta del seu pare li hagués renovat les forces, torna a aixecar-se i recorre la casa interpretant una melodia totalment diferent.

El Lluís recupera el seu mòbil. Encara no hi ha resposta a aquell missatge, ni tampoc notícies de la seva germana. Obra el xat de famílies de l'aula del seu fill que recorden que en tornar d'aquest pont de meitats d'octubre els seus fills i filles tenen una excursió i s'apunta mentalment el dia que serà. Encara que sap perfectament que tant el Bruno com la Maria li recordaran més d'un parell de vegades. Igual que ara la noia li torna a recordar que en menys d'una hora serà a la porta de casa seva i més li val estar preparat.

El timbre sona, per fi, al mateix temps que al mòbil del Lluís arriba un missatge de la seva germana.

"M'havia deixat el telèfon a la maleta i no t'he pogut avisar. El Pablo el té sense bateria. Obra'ns."

Somriu negant amb el cap amb les paraules de la seva germana i s'aixeca del sofà per apropar-se a la porta que el Bruno ja està obrint amb Pipo sota el braç. El nen es tira als braços del seu tiet que va carregat amb unes quantes bosses i el Lluís corre a ajudar-lo perquè cap d'elles caigui a terra. Deixa un petó al front de la Míriam i s'ajup per repetir l'acció a la seva panxa i saludar al seu nebot. Mentre el Lluís deixa les bosses dels nouvinguts a l'habitació d'invitats, el Bruno saluda a la seva tieta des dels braços del Pablo, omplint-la de petons i rebent els que ella també li regala juntament amb unes quantes pessigolles que el fan riure.

- Tita, com està el cosinet? Ja sut a jugar amb mi?

- Encara queden unes setmanes, Brunito. Però aviat. M'expliques el que has fet avui a l'escola? – li pregunta la Míriam mentre entren dins de casa i el Bruno s'impulsa als braços del seu tiet perquè el deixi a terra.

La conversa de tieta i nebot passar a ser amb el tiet quan el Pablo li demana al nen que l'ajudi a arreglar l'habitació que ell i la Míriam ocuparan en els pròxims dies, aprofitant que la seva dona pugui emportar-se al Lluís en un lloc on el Bruno no els pugui escoltar.