Mitja volta

20

La calor d'inicis d'agost es fa present fins i tot quan el sol comença a amagar-se. El Bruno corre inquiet per la casa escapant-se de les mans del seu pare que vol vestir-lo. Han estat unes setmanes complicades amb tota la promoció del disc, però el Lluís està molt content amb la seva espectacular rebuda. Estar tantes hores lluny del Bruno ha fet que el seu comportament quan estan junts canviï una mica. En els seus anteriors discs, i evidentment amb les seves corresponents entrevistes, no ho havia notat tant, també és cert que el nen era més petit i se l'emportava allà on podia. Hi ha hagut dies per tot, dies on el petit de casa requeria molta demanda de mimos i abraçades del seu pare, dies on es queixava amb un sol petó o abraçada del més gran i on rebutjava el seu contacte, i dies que als dos se'ls hi feia difícil la convivència i acabaven amb plors del més petit i el cor trencat del més gran. Tota aquesta càrrega s'ha anat acumulant a les espatlles del Lluís durant aquestes setmanes, que a més s'hi ha anat afegint no poder distreure's prou amb els seus amics i família. Alguna trucada amb la seva mare, alguna passejada amb la Gina i molts missatges a deshores amb la Maria. Les altres trobades han estat durant les recollides del més petit que ha anat de mà en mà i de casa en casa aquests últims dies. La rutina del Lluís s'havia convertit a anar d'entrevista en entrevista i de recollida en recollida, el Bruno tant podia estar amb la seva germana i el seu cunyat, amb l'Índia, a casa de la Lluna quan els pares d'aquesta no estaven treballant com ell, o amb l'Aina i l'Adrià, tot i que la majoria de vegades amb qui deixava el nen era amb la Gina. Si les setmanes anteriors a la promoció s'havia tornat costum passar el dia a la casa dels Otero, ara ho era acabar-lo els tres junts sopant a la casa de la monitora. Ara, amb l'arribada de la segona setmana d'agost s'ha reduït el nombre d'entrevistes a fer, ja que el Lluís gairebé n'ha concedit a tots els mitjans de comunicació i la seva agenda es redueix a molts concerts i alguna cita de promoció de tant en tant, així que pensa aprofitar els dies sense pujar a l'escenari per descansar i passar temps amb els seus.

Nota que li fa mal en alguna part del braç quan l'estira per agafar la colònia que sempre li posa al Bruno, suggeriment de la seva germana des que aquest va néixer, i se n'adona de l'aparició d'un blau que segurament ha estat propiciat pel més petit aquesta nit que han dormit junts.

- Va Bruno, si us plau. Farem tard i la Gina s'enfadarà... vols que això passi? – és llavors quan el Bruno, amb només uns pantalons curts posats, apareix amb el cap baix.

- Sento papi... No vull que la Gina s'enfandi...

- Segur que amb el dibuix que li hem pintat això no passa, carinyo. Tot i que amb els que ja té a casa... no sé pas on el posarà... – diu més fluix recordant com cada dia que ha anat a recollir al Bruno la noia li ha anat ensenyat les manualitats conjuntes que han fet per passar les hores que ell treballava.

A partir d'aquest advertiment que el Lluís li ha fet, el caràcter del Bruno és més dòcil i aconsegueixen pujar al cotxe en una hora no gaire llunyana de la que tenien previst. No li agrada utilitzar aquestes tàctiques per aconseguir que el Bruno faci cas i es comporti adequadament, no li agrada mentir-lo ni fer-lo sentir culpable, però després de tants dies aguantant el caràcter inestable del nen, i en vista de la pressa que avui té, li ha estat necessari. El Lluís sap que el comportament del Bruno aquests dies és a causa d'ell mateix i la seva feina, però després de parlar-ho molt amb l'Índia i la Gina està intentant no posar-se la culpa i aguantar una pedra més a la motxilla invisible que duu a l'esquena.

El Bruno baixa corrents de la cadireta quan el Lluís el descorda. S'espera al costat del cotxe, tal com el seu pare li demana, fent saltirons mentre s'espera a que li passi la motxilla que amb tanta il·lusió ha preparat. Els saltirons l'acompanyen fins davant la porta de la Gina i només s'aturen quan aquesta obre la porta i ell s'abalança damunt seu per abraçar-la.