Las espinas de mi rosa.

4.

Sembla tan difícil obrir els ulls i veure que ja no hi ets. Se'm fa tan difícil tot sense tu. Necessito que tornis...on ets? Només et puc veure si miro enrere, en el passat. Començo a oblidar-te i no vull! Però potser és el que hauria de fer. Oblidar-te. És així? Em costa tan pensar-te sense llàgrimes als ulls i sense aquest maleït nus a la gola... és tan difícil... Necessito que tornis, que em diguis que tot anirà bé, que m'ajudis a no agafar el camí erroni... necessito les teves respostes, les teves rialles... Però ja no hi ets. On ets?

Petita Anna...torna, et necessito més que mai ara. No marxis del record si us plau...