Per cinquantè any consecutiu el campament Aiguaperlada tornava a obrir amb tota la seva resplendor: les cabanyes, distribuïdes per el campament, estaven preparades per a rebre els seus nous habitants que viurien allí dos magrnífiques setmanes plenes de diversió.
El llac estava en calma sense que res el pertorbés i els esperits marins que hi habitaven gaudien d'aquells últims moments de tranquil·litat. Les casetes on s'impartien les classes d'història i d'encantaments estaven preparades per a qualsevol imprevist màgic. El magnífic menjador rústic ja estava equipat amb la decoració pels campaments. El bosc encantat, encara ple de criatures fantàstiques, estava custodiat per els esperits del bosc, que quan estaven de bon humor decoraven el campament amb plantes silvestres amb perfums molt especials.
Poc a poc , els campistes van anar arribant i es van situar davant de la cabanya on la directora, reposava, per fer el discurs d'inici del campament.
-Bon dia a tots i totes, avui tinc el magnífic plaer de poder rebre-us un any més en el Campament Aiguaperlada!
Tothom ho va celebrar amb forts aplaudiments.
- Avui, fa més de cinquanta anys que es va inaugurar aquest campament d'estiu, un lloc on tots sempre sereu benvinguts i benvingudes i on tots i totes aprendreu a dominar els vostres poders i habilitats especials. Han estat anys plens d'alegries i tristeses però tots, junts hem pogut superar-ho tot. -més aplaudiments-.
_____
Holaa! Aquest mini capítul és un flashforward (anem cap al futur) i la història comença en el següent capítol jssjsjsj
espero que us agradii
