Aleshores dos persones d'uns vint anys van sortir d'entre la multitud i es van apropar als campistes de primer any.
- Hola a tots i totes! Nosaltres som l'Aldara i en Dante i durant aquestes dues setmanes serem els vostres monitors. - va presentar-se la noia-.
- Jo soc fill de mags i l'Aldara es filla de humans. Ara si us plau seguiu-nos i us ensenyarem on viureu durant aquests dies. - va continuar en Dante-.
- Després us explicarem una mica el programa i tindreu una estona lliure per instal·lar-vos abans de fer alguna activitat. -va finalitzar l'Aldara-.
Seguidament van arrencar a caminar i l'Ayla i tots els altres campistes els van seguir.
Els dos monitors van anar directament cap a la primera cabanya del semicercle del voltant de la fogata i van entrar-hi. L'Ayla va mirar la petita cabanya que tenia al davant i es va quedar molt estranyada perquè era massa petita per allotjar a vint persones. Tot i així va entrar per la porta de roure massís acompanyada dels altres campistes que també feien cara de sorpresa i d'estranyesa. Però un cop van passar el llindar de la porta el que van veure va fer que se'ls hi talles la respiració.
Una gran sala d'estar plena de mini sofàs i una llar de foc els hi va dona la benvinguda. L'Ayla va començar a observar tot amb gran curiositat tot el que li envoltada i a cada segon que passava més fascinada estava.
Hi havia una mini biblioteca i uns sofàs petitons molt còmodes que anaven a joc amb una tauleta de fusta. Més enllà hi havia un cofre que posava "ACTIVITATS DE CAMPAMENT" i al costat hi havia una guitarra clàssica encantada que només amb pensar la melodia que vols fer sonar toques les cordes i sonava. Tota la sala estava decorada per petites llumetes que en aquell moment estaven apagades però la sala estava il·luminada gràcies a la gran quantitat de llum que entrava de les finestres.
Al costat de la entrada hi havia un gran suro d'anuncis que l'Ayla va suposar que era per avisar de les activitats que es realitzarien durant el dia o coses així. Tots els campistes van entrar i es van acomodar en els mini sofàs o al terra per escoltar les indicacions dels seus monitors.
- D'acord com heu pogut observar la cabanya s'adapta a les circumstancies actuals. A mesura que avancin els dies s'agregaran objectes a la decoració- va explicar l'Aldara-. Ara abans d'instal·lar-vos i de fer-vos una visita guiada pel campament farem un joc per aprendre'ns els noms.
Dit això el Dante els hi va dir que es posessin en un cercle i els hi va començar a explicar el joc.
- Aquest joc és d'origen humà i l'Aldara i jo l'hem modificat una mica perquè sigui més emocionant. És un joc de memòria. Ens haurem de passar una pilota encantada i li hem de tirar a una altre persona dient el seu nom. Per exemple, si jo tinc la pilota i li vull passar a l'Aldara doncs he de cridar 'Aldara!' abans de tirar-li. I la cosa interesant és que si tardes més de tres segons a passar la pilota, aquesta explota i expulsa una gran quantitat de pintura. Però abans de començar amb la encantada utilitzarem una pilota normal per fer una ronda de prova.-
Un cop acabada l'explicació l'Ayla va mirar a els altres campistes i va reconèixer a algunes persones de les trobades anteriors del campament però una de les noies del seu davant, que era una elfa dels mars, l'Ayla no la recordava gaire, tot i que tenia la vaga sensació de que ja la coneixia. Recordava que el seu nom era Keyla o alguna cosa així però no estava del tot segura.
Al cap d'un moment en Dante va agafar la pilota normal i li va passar a un dels nois del costat de l'Ayla amb un fort crit dient "Einar!". L'al·ludit va explicar que era d'origen mag i que li feia molta il·lusió poder estar en el campament. Aleshores li va passar la pilota a una de les noies del davant cridant el seu nom "Lily!". Aquesta es va presentar i així successivament. Al cap de dos segons l'Ayla ja no s'hen recordava de gairebé ningun altre nom apart dels que ja es sabia.
Quan el Leo, un elf del foc que coneixia de tota la vida, li va passar a ella la pilota, es va quedar en blanc perquè la majoria de gent que coneixia ja s'havien presentat! Però aleshores es va recordar del nom de l'elfa dels mars! Es deia Kendra! Desitjant que no s'hagués equivocat va mirar a la noia rossa directament als seus ulls de color ametllats va respirar fondo i va cridar: Kendra! Per sort la noia va agafar la pilota a l'aire i li va somriure, l'Ayla, va respirar fondo alleugerada i li va tornar el somriure.
Al final, quan van acabar la primera ronda, l'Aldara va anunciar que entrava en joc la pilota encantada. En aquella primera partida amb la pilota encantada la gran majoria dels campistes van acabar pels de pintura però amb un cop de vareta en Dante ho va netejar tot en un instant. A la tercera ronda l'Ayla ja gairebé es sabia tots els noms: Vikram, Alba, Marc, Zoe, Lily, Ilán, Einar, Asterin, Rik, Enola... Esgotada i plena de pintura, l'Ayla es va deixar caure al terra de la magnífica sala d'estar. La gran majoria dels campistes van imitar-la i tots es van posar a escoltar als monitors.
