Dit això les noies es van acomiadar d'ell i es van encaminar cap al bungalow parlant animadament. Un cop allí es van trobar amb l'Asterin i l'Enola parlant animadament. Aleshores totes quatre van entrar dins de la cabanya i es van trobar que la seva habitació havia desaparegut. Estranyades van anar a preguntar a uns nois que estaven sentats als sofas que havia passat.
- Doncs que els monitors han decidit disminuir les habitacions i les han separat dividint la cabanya en dos parts: nois i noies. A més, com que aquest any som molts de primer any i no volien deixar a ningú fora han posat un encanteri ampliador a les habitacions que s'adapten a qualsevol número de persones- va explicar un d'ells-. Per cert soc l'Einar, d'origen mag.
Les noies es van presentar i es van unir a la conversa.
- Si, jo porto aquí quasi tota la meva vida, pràcticament he passat més temps aquí que a casa meva -estava explicant un dels nois-....
De cop es va aturar perquè la porta de la cabanya es va obrir i va entrar com un huracà una noia carregada amb una motxilla més gran que ella. L'Ayla va trigar uns segons en reconèixer-la però quan ho va fer, va saltar del sofà on estava sentada i va anar corrents a abraçar a la nouvinguda.
- Lexi! Quina il·lusió em fa que hagis arribat! Aix, perdoneu que no us he presentat, aquesta és la meva cosina Alexis, és una nimfa del aire i també és el seu primer any a Aiguaperlada.
- Hola a tots! Estic molt contenta de poder estar aquí! Vaig a deixar les coses i torno de seguida.
Ella va començar a caminar cap a l'habitació dels nois i just abans d'entrar tots li van avisar que aquella no era la de les noies. Es va riure i va posar rumb a la habitació correcte i uns minuts després va tornar.
- Ayla has vist a en Dylan? Que no l'he pogut saludar i no sé a on para.
L'elfa va fer memòria i va recordar que l'havia vist a prop del camp de voley. Li va dir a l'Alexis i ella va sortir corrents a buscar-lo.
- I aquest Dylan és el seu nòvio o alguna cosa?- va preguntar la Kendra tota encuriosida.
L'Ayla va riure i li va dir que no, que era el seu millor amic dels campaments de quan eren petits. Tots van riure i van continuar parlant una estona més, fins que els van avisar que havien d'anar a fer la visita de les instal·lacions: van veure el magnífic menjador, les cabanyes, les pistes d'entrenament, entre elles les de formació física i les que entrenen els poders, els llocs d'oci comuns...
Va ser molt divertit perquè mentre els hi ensenyaven tot van poder parlar entre ells i va passar l'estona volant. Quan ja era quasi l'hora de sopar, els hi van deixar lliure el temps que faltava abans de que sonés la campana que indicava l'inici del sopar.
L'Ayla estava parlant animadament amb la Kendra mentre es dirigien a la cabanya quan van decidir anar a parlar amb uns quants campistes de la seva cabanya. Quan arribar s'estaven presentant:
- Em dic Tayler, però tots em diuen Tay. Sóc un transformista de nivell avançat, que vol dir que puc transformar-me en animals i transformar a la gent en ells.
- Jo sóc en Pietro i tinc el poder de viatjar per les ombres i d'invocar la foscor, tot i que encara no he trobat els límits d'aquest poder.
- Hola noies! Jo em dic Darya i sóc una fada dels rius, quan estic al costat d'un, no del mar, puc tenir el poder de transformar l'aigua.
- Com ja sabeu, sóc l'Einar d'origen mag i tinc un poder intermedi, puc controlar els elements però no gaire estona i per poder millorar el meu temps, he de fer un entrenament molt exigent.
I finalment la última noia es va presentar:
- Jo em dic Selena i tinc el poder de crear connexions empàtiques amb persones. És un poder molt útil perquè et permet teletransportar-te o comunicar-te mentalment amb la gent que tens la connexió.
