- D'acord ja sabeu totes les normes del joc: hem d'aconseguir les altres tres banderes i podeu utilitzar els vostres poders però si feu mal a un altre campista podeu arribar a ser expulsats del campament. Uns quants campistes de la nostra cabanya haurà d'anar amb la de Azai Dragen perquè som molts i sinó els equips quedaran descompensats. D'acord, Leo, Selena, Ayla, Yumi, Kesseki, Enola, Dylan i Kenia vosaltres heu anar amb l'altre cabanya.
Els campistes escollits es van mirar entre si i van acabar de preparar-se. A continuació van sortir de la cabanya i quan van sortir les úniques llums que quedaven provenia de la foguera i la de les llums de les altres cabanyes. Els vuit van caminar fins a la cabanya den Tae i van esperar dos minuts fins que van sortir els altres campistes.
Els primers que van sortir van ser l'Erik, en Tae, la Dar i la Jenny. L'Ayla els va anar a saludar i els hi va explicar que s'ajuntarien amb ells perquè eren molts i que s'ajuntarien amb ells. Els altres nois de la cabanya de l'elfa es van apropar a ella i es van presentar a els altres.
En aquell instant va sortir un noi coreà que tenia pírcings a les orelles i al llavi a més uns tatuatges que anaven des de les puntes dels dits fins a l'espatlla dreta. I mentre caminava cap a l'entrada l'Ayla va veure que tenia unes ales negres de plomes com si fos un àngel fosc. La Kenia quan el va veure va anar corrents als seus braços i es el noi la va fer girar en una abraçada abans de fer-li un petó. La fada dels vents es va enrojolar i en veu baixa va començar a parlar amb el noi dels pírcings.
Els monitors de la cabanya de segon any els hi van donar a tots una cinta de color blava il·luminada que s'havien de posar al cap per diferenciar els equips. L'Ayla es va posar la cinta al cap i va veure que l'Erik tenia més problemes per col·locar-se-la. L'elfa va riure i com que estava a l'esquena del noi li va agafar la cinta quan ell intentava posar-se-la. Aleshores li va posar la cinta i el noi li va donar les gràcies agraït. En aquell moment va tornar a sonar el corn i indicava que el joc estava a punt de començar i que havien d'anar a la seva base.
En el moment que va sonar el corn, els nois de la cabanya Azai Dragen van començar a cridar i van començar a córrer cap al bosc prohibit. Els de primer any es van mirar al·lucinant i tots van començar a riure alhora que també arrancaven la marxa cap a la base. Quan portaven uns minuts corrents, l'Ayla tot i que estava entrenada començava a cansar-se perquè el terrenys era molt desigual hi havies d'anar amb molt de compte de no caure perquè a més com que tenia el poder del foc havia d'il·luminar el camí de les altres persones i aquella acció requeria molta concentració. En un moment hi va haver-hi una baixada i l'elfa va aprofitar per accelerar i es va situar al costat de l'Erik.
- Tu també ets una llanterna humana? -va riure el noi-. Ens donarà alguna cosa.
La noia que no tenia quasi aire per respirar només va assentir amb el cap. Uns instants després va veure que una noia s'estava caient de cara perquè s'havia ensopegat amb una arrel i amb uns reflexos impressionants, l'elfa va poder agafar-li del braç abans de que es trenqués la cara. Era una elfa rossa com ella però que tenia els ulls semblants a un gat.
- Uf! Gràcies! No se com he pogut pensar que córrer en forma d'elfa seria molt més fàcil que en forma de hiena. Per cert em dic Ashley.
- Encantada, jo Ayla.
Les elfes estaven tant cansades que no van poder dir ni una paraula més. Poc temps després van arribar a la seva base: una zona rocosa envoltada d'arbres. Els monitors ja havien col·locat la bandera i els campistes estaven elaborant una estratègies per aconseguir les tres banderes en el mínim temps possible. Van dir a els de la cabanya de primer any que es quedessin a la base a fer guàrdia i també van posar a tres campistes de la seva pròpia. Uns quants campistes com ara en Tae, Erik i la Jenny no els hi semblava bé deixar a els de primer any vigilant.
- Però si tenen moltíssim potencial i amb els poders de màgia, foc, vent... podríem anar molt més ràpid i sense tantes complicacions - va argumentar la Jenny-.
Però els altres van negar les seves propostes. Els al·ludits estaven bastant enfadats perquè estaven segurs que podrien ajudar. La Yumi i en Kesseki es van anar a queixar a els monitors i ells els hi van dir que era el millor per a ells. Poc després va sonar el corn indicant que començava el joc i en pocs minuts la base va quedar deserta excepte els que s'havien quedat a fer guàrdia. Una de les noies de les de segon any, que l'Ayla va deduir que era una vampir amb un cabell rossa fosc, va esbufegar.
- Jo no em penso quedar de braços creuats només perquè ells creguin que amb aquest encanteri incapacitador que m'han fet fa una estona m'impedirà guanyar com a mínim una bandera. Jeon jo no em penso quedar aquí. - l'al·ludit era el noi amb ales negres que estava rodejant amb el braç a la Kenia.
- Chiara ens han dit que ens quedem a fer guàrdia - va dir en Jeon frustrat-.
- Doncs jo vaig a aconseguir alguna bandera.
- Espera! - en Kesseki, que havia estat callat durant tota la estona mentre es queixaven, va intervenir-. Jo i la Yumi t'acompanyem. - els dos llops eren com un equip inseparable-.
Els altres de la cabanya de primer any van secundar l'idea però l'Ayla tenia els seus dubtes.
- Ayla, que pot passar? Tècnicament ens han dit que ens quedem aquí però si es queden una o dues persones no estarem incomplint la missió de vigilar i a més no saben quin potencial s'estan perdent - va argumentar en Leo al veure que la seva millor amiga estava insegura-.
Tu tranquil·la no estem incomplint ninguna norma.
L'elfa no s'ho va pensar més i va acceptar.
_____
holiis aquesta és la cinquena part del marató, quina iluu🥺,
aquesta part és una mica més llarga que les altres espero que us agradii✨
