- Com us he dit abans ara us instal·lareu a les vostres respectives habitacions abans de fer-vos una visita guiada. Les noies trobareu la vostra habitació a l'esquerra i els nois a la dreta.
I com per art de màgia dos portes de fusta idèntiques van aparèixer als costats de la llar de foc. Tots els campistes emocionats es van dirigir a les seves respectives habitacions.
L'Ayla i les altres noies van entrar a la seva habitació i es van quedar fascinades. Es van trobar amb una acollidora habitació de fusta amb lliteres i armariets als peus dels llits per poder posar les seves coses, que a més a més al costat tenien un mini espai per poder posar fotografies o petits objectes. De seguida totes van anar a triar el seu llit perquè sinó les millors lliteres quedarien agafades i un cop escollides les lliteres, no podies tornar a triar.
L'Ayla va anar ràpidament a agafar una de les lliteres del centre de la habitació perquè aquelles sempre eren les millors. Quan va acabar de pujar la escala per arribar al llit de dalt amb unes espurnes al capçal es va quedar inscrit el seu nom. Aleshores va mirar al seu voltant per veure qui estava a prop seu: la Kendra, que estava a la seva esquerra, l'Asterin, situada a una llitera davant seu i l'Enola que estava a la seva dreta mirant-ho tot amb gran curiositat. Es va alegrar molt perquè totes tres noies semblaven molt alegres i amables. En aquell moment l'Aldara va entrar a l'habitació amb un gran somriure i els hi va indicar que ja podien sortir a agafar les seves coses per instal·lar-se. Mentre sortien l'Asterin es va acabar de presentar:
⁃ Jo em dic Asterin i soc una nimfa de la nit, per aquesta raó, com totes les altres de la meva espècie, tinc el iris dels ulls i els cabells negres com la nit.- dit això va ondejar el seu llarg cabell- Però com que la meva mare és una elfa de les estrelles tinc una mica de pols d'estrelles dins meu i si mireu fixament dins dels meus ulls podreu veure una mica de brillantor.
Tot just va acabar de parlar que van arribar al lloc on havien deixat les motxilles. En aquell instant, l'Enola, va aprofitar per a presentar-se i els hi va explicar que era filla d'una maga i d'un humà, que tenia dos germans més i que estava encantada de poder estar al campament Aiguaperlada.
⁃ Des de que era petita sempre havia desitjat poder venir, la meva mare pràcticament va viure aquí i m'ha explicat un munt d'anècdotes, tenia una gran amiga que també...- l'Enola va parar un segon de parlar perquè l'Ayla havia deixat anar un crit de sorpresa.
⁃ La teva mare és la Rialta, la filla de mags?! No m'ho puc creure!! La meva mare i la teva eren inseparables! Sempre que m'explica alguna historia del campament la menciona!
Aleshores l'Ayla i l'Enola van començar a compartir anècdotes sobre el campament que els hi havien explicat mentre tornaven a la cabanya carregades amb les motxilles. Quan van entrar a la cabanya es va produir un embús perquè va coincidir que tots els nois i les noies havien entrat a l'hora i van acabar tots al terra rient sense poder parar. Quan per fi van poder entrar a les seves habitacions, l'Ayla es va encaminar al seu armari per poder guardar les seves coses i es va adonar que sota del seu armari hi havia un altre per la noia que dormia sota de la llitera. Amb curiositat va buscar la noia amb la que compartia la llitera i va veure que era la Jane, d'origen mag, que en aquell moment estava sentada en el seu llit i l'Ayla va anar a saludar-la.
⁃ Hola! No se si encara em recordes, però, soc l'Ayla una elfa del foc.
⁃ Si encara m'han recordo. - va dir rient- I veig que encara recordes el meu nom.
⁃ Si t'he de ser sincera, no, he vist el teu nom gravat al llit.
Totes dues van esclatar a riure i l'Ayla li va explicar que al principi era una negada amb els noms.
⁃ Però un cop aprenc un nom no l'oblido mai.- li va assegurar- Bueno vaig a col·locar les meves coses a l'armari abans que torni l'Aldara per ensenyar-nos el campament.
⁃ Doncs si no tens suficient espai avisa'm que amb un simple encanteri "engrandidor" puc fer que hi càpiga tot el que necessitis i a més sense ocupar més espai del que tenies.
⁃ Prenc nota i gràcies!
