Els cops que estaven fent amb les olles van aconseguir que l'Ayla s'aixequés d'un bot del llit alhora que buscava amb una mirada fulminant els culpables d'aquell soroll. Tots els nois de la cabanya havien entrat a la seva habitació per despertar-les.
- No teniu una manera més subtil de despertar-nos? No sé... com ara picant a la porta i posant música? - va remugar l'Enola des de la seva llitera-.
Uns quants nois van riure. L'Ayla va grunyir i es va tornar a tapar amb el seu sac. Però de cop es va veure desprotegida de l'escalfor de la manta.
- Qui ha sigut? - va exclamar indignada mentre intentava aclarir la vista.
Quan es va incorporar del llit va veure que en Leo havia estat el responsable d'aquella acció i la noia va baixar d'un salt de la llitera per recuperar el seu sac. L'elf del foc en veure les intencions de la noia va sortir corrents de l'habitació.
Abans de que pogués aturar-lo, el noi havia sortit de la cabanya. L'Ayla estava tant centrada en la seva tasca de recuperar el sac que no va pensar en que portava pijama ni en que no portava sabates. Quan el fred del matí li va xocar a la cara va tenir un calfred per tota l'esquena. Uns metres més endavant estava en Leo rient-se d'ella.
- M'encantaria tenir una càmera màgica perquè aquest moment és memorable.
L'Ayla el va tornar a fulminar amb la mirada i es va imaginar què era el que veia el noi. Una noia amb cara enfadada, amb el cabell tot despentinat, vestida amb una dessuadora gran, uns pantalons de pijama i sense sabates. No va poder evitar riure d'avant de l'escena.
Els dos van riure durant uns instants i la noia va aprofitar per treure-li el sac del braç i poder-se'l posar per sobre les espatlles. Mentre tornava cap a la cabanya, en Leo se li va posar al costat encara amb un somriure als llavis, i l'Ayla li va fer una petita empenta encara mig adormida.
Ja dins de la cabanya els nois havien abandonat la seva habitació i la noia va aprofitar aquell moment per vestir-se i posar-se roba més adequada. Amb el necesser penjant d'una mà va sortir de la seva cabanya per anar als lavabos que estaven apartats de les cabanyes. Durant el trajecte va observar que gran part del campament estava adormit igual que ella.
- Bon dia Ayla!
La noia va pegar un bot espantada perquè estava absorta en els seus pensaments i no estava prestant atenció al seu voltant. Es va girar i va veure l'Erik, que estava parlant amb gent de la seva cabanya. Era qui l'havia cridat. La noia li va tornar la salutació en un to mig adormit. El noi va riure. Aleshores es va aixecar del banc i és va apropar corrent a ella.
- Has dormit bé?
- Genial. Després de la nostra victòria d'ahir a la nit era impossible no dormir bé - va riure-.
Vaig a acabar d'arreglar-me abans d'esmorzar i a veure si trobo a els altres campistes de la meva cabanya.
- T'acompanyo - va dir l'elf-.
Els dos es van posar a caminar i a mesura que passaven per davant de les cabanyes hi havien més persones que ja estaven preparades per començar el dia. Al arribar al seu destí, l'Ayla es va acomiadar d'ell i va entrar als lavabos. Allí es va trobar amb la Kendra i la Selena que s'estaven rentant les dents i pentinant mentre parlaven. L'elfa del foc es va unir a elles i quan es van acabar d'arreglar van sortir per anar a esmorzar. A fora, recolzat a una paret estava l'Erik mirant com els colors càlids del cel deixaven pas a un dia lliure de núvols.
- No feia falta que m'esperessis.
- Tranquil·la, no es molèstia però si no vols que em quedi ja me'n vaig - va dir en broma alhora que es començava a anar.
- Però serà possible? - va exclamar la noia al mateix temps que accelerava el pas per aturar al noi.
La Kendra i la Selena estaven escoltant la conversa, van compartir mirades còmplices i van riure.
Aleshores va sonar el corn de l'esmorzar i van pujar corrents els quatre per no arribar tard. Van buscar les seves taules i es van asseure als llocs que quedaven lliures. L'esmorzar era una selecció variada de cereals, pa amb embotits o mermelada i suc. L'Ayla, després de veure que tothom estava servit, es va posar un got de llet però volia els cereals recoberts de xocolata que estava varies taules més enllà, en la qual estaven asseguts la majoria dels nois de la seva cabanya.
- Vaig a buscar els cereals de varetes màgiques amb xocolata, voleu alguna cosa?
- Jo vull suc de préssec dels arbres del bosc del nord. Espera. És igual. T'acompanyo que així no aniràs tan carregada - va dir l'Asterin-.
En arribar, L'Ayla els hi va demanar que si els hi podien deixar els cereals i el suc. La Yumi tenia els cereals i els hi va donar, però abans que Tayler les hi pogués donar el suc, un noi amb el cabell negre i ulls blaus se li va avançar.
- I qui ho demana si es pot saber? - va deixar anar-.
- I a tu que t'importa? - va respondre l'Asterin sense pensar-ho dos vegades-.
- Algú qui vol posar-se el suc que tú has demanat.
La fada de la nit li va girar els ulls exasperada.
- Va Sebas! Posa-t'en i dona-li d'una vegada - va dir-li en Dylan -.
- La pròxima vegada li demanaré algun telequí que me'l porti amb els seus poders i així no hauré de tornar a parlar amb tu - va replicar la fada quan el noi per fi es va dignar a donar-li el suc.
La fada i l'elfa del foc van tornar a taula mentre reien.
En acabar d'esmorzar, van tornar a les seves cabanyes i es van preparar per les classes d'encantaments. Les aules eren unes cabanyes semblants a les dels dormitoris però equipades amb taules i llibres de text d'encanteris.
Ja començava a arribar gent quan els monitors van entrar van començar. En primer lloc els hi van fer una petita xerrada explicant-los el programa d'aquella primera setmana i quines eren les normes de seguretat a l'hora d'entrenar els seus poders.
______
espero que us agradii🏕✨💞🤝
