Faltava un dia per poder anar al campament Aiguaperlada i l'Ayla anava a d'una banda a l'altra de la casa seva buscant totes les coses necessàries per el campament d'estiu, com ara la roba i els estris de neteja personal, però també els llibres d'encanteris o el ceptre màgic. Tot i que ella, al ser una elfa podia fer màgia sense cap eina màgica, el ceptre l'ajudava a canalitzar l'energia.
Estava molt emocionada des de que va arribar la seva carta per poder entrar en el campament, que la va portar un pegàs, l'animal sagrat d'aquell lloc, uns dies enrere. Durant els seus catorze anys de vida havia desitjat anar al campament Aiguaperlada.
Els seus pares hi havien anat durant tots els estius fins els divuit anys i li havien explicat mil i una aventures sobre aquell lloc tan especial. Al campament hi anava gent de tot tipus: elfs del nord, sàtirs, nans, mags, nimfes i fins i de vegades fins i tot humans! Allí els hi ensenyaven a controlar els seus poders i habilitats, a més d'aprendre sobre altres criatures màgiques.
L'Ayla no podia esperar més i a cada segon mirava el mirall penjat de la seva. Darrera seu van aparèixer els seus pares i la seva germana petita, l'Evània, que plorosa mirava la seva germana gran perquè no volia que marxés:
- Ayla! Si us plau no te'n vagis- va exclamar amb ulls suplicants-.
- Tranquil·la Evània- va dir la mare- només seran dues setmanes! I estarem comunicats. Mira,- li va ensenyar uns cargols de mar marins-. Amb això podrem parlar en la distància, és el mètode que utilitzem per comunicar-nos quan no estem entre humans. Mira, escolta--la petita es va acostar al cargol de mar i va deixar anar un petit crit de sorpresa.
- He sentit el mar!
Els pares i l'Ayla van riure.
-Evi, quan estigui instal·lada a la cabanya la primera cosa que faré serà posar-me en contacte amb tu, d'acord?
La petita va assentir amb el cap, assecant-se les llàgrimes que li quedaven a la cara.
- Vinga que d'aquí poc el portal s'obrirà i l'Ayla haurà de marxar. No pot fer tard - va dir el pare-.
La família es va fer una abraçada i es van acomiadar. Aleshores va mirar el mirall i va poder veure el campament a l'altre. L'Ayla va inspirar fons i els hi va dirigir una última mirada abans d'entrar dins del portal.
Quan va tornar a obrir els ulls ja no estava a casa seva, sinó davant d'un gran arc de pedra que conduïa dins del campament on una gran munió de campistes amb les samarretes del campament parlaven animadament.
L'Ayla va sentir-se una mica fora de lloc veient que tothom es coneixia i a més no sabia a on havia d'anar, però de cop i volta va veure una cara amiga. L'Erik, un elf de les tempestes, era un any més gran que ella i era el seu segon any a Aiguaperlada.
- Ayla! Quina sorpresa! No et veia des de la reunió anual entre les diferents tribus élfiques! Com estàs? És el teu primer any aquí no? Quina sort que tens! Mira, t'acompanyo al lloc on ens hem de reunir per la tria de cabanyes, que encara recordo quan vaig arribar i estava bastant perdut. Jo vaig a la Azair Dragen i per cada any hi han dos cabanyes: una pels deu nois i una altre per les deu noies. Les cabanyes estan al voltant de la gran foguera i estan distribuïdes per edats: els de primer any són a la part esquerra, els de segon any al costat... fins a formar un semicercle al voltant del foc.
L'Erik, ho anava explicant amb una brillantor especial als ulls i L'Ayla ho escoltava tot amb gran interès mentre mirava pel seu voltant a mesura que entraven dins del campament. Va poder distingir les diverses cabanyes i es va quedar meravellada en veure la quantitat de gent que hi havia allí, de totes les edats, des de nadons fins a ancians i va comprendre que no tothom venia al campament mitjançant un portal.
Abans d'adonar-se ja havien arribat a la fogata i en aquell moment es va adonar que era un foc màgic i no un d'autèntic. L'Erik la va acompanyar fins a una cabanya una mica més gran que les dels campistes i es va acomiadar, mormolant alguna cosa que l'Ayla no va arribar a comprendre.
L'Ayla va mirar al seu voltant i va descobrir uns vint campistes de la seva edat sense la samarreta del campament, que miraven al seu voltant interessats però a la vegada una mica esporuguits. Es va acostar a aquell grup, va deixar la seva gran motxilla al costat de les altres i va acostar-se a veure que deien. Estaven escoltant a un campista un o dos anys més gran que ells amb aspecte sever.
