Alan

Capítol 23

-Alan-

-       A veure, ho he d'acabar de confirmar amb l'agència perquè abans volia que tu també estiguessis d'acord amb l'hotel i tal. El que passa és que... hi ha hagut un petit canvi de plans...

 

No m'escolta, està massa emocionada. Intento fer-la tornar al món real.

-       Julie, m'escoltes? No hi podrem anar el mes que ve.

El seu somriure s'esvaeix.

-       Què? Per què no? — pregunta, decebuda.

-       Perquè no. He preferit que fos per Nadal. Tu has vist Disney en època de Nadal? És preciós i molt més romàntic.

-       Alan...! Però haurem d'esperar una eternitat, encara ha de passar tot l'estiu...

-       Pensa que queda molt poc per acabar l'institut. L'estiu el passarem junts i, després, Disney. No et sembla genial?

-       Vist així... suposo que sí...

No la veig gaire convençuda, però és la millor opció. Jo també tinc moltes ganes que sigui ja, però ja que ho fem, fem-ho bé.

-       Assumpte hotels, estic entre dos. El Santa Fe o el Cheyenne. Jo, personalment, prefereixo el Cheyenne, és així amb ambient de l'oest, cowboys i aquestes coses. Mira, aquí hi ha imatges. Ja sé que et mors de ganes d'anar a l'hotel que hi ha dins el parc, però no ens ho podem permetre encara, és caríssim. D'aquí uns anys, potser.

Li ensenyo la revista dels hotels i li mostro les fotografies. Queda admirada, li brillen els ulls de l'emoció.

-       Sí, sí! Anem al Cheyenne. M'agrada. Però Alan, ja podries haver decidit sense mi, a mi em semblarà tot bé mentre hi vagi amb tu.

Em mira als ulls però no li puc aguantar la mirada i giro el cap. Té una expressió massa maca a la cara. Expressió de felicitat i d'innocència.

No puc evitar ruboritzar-me. Sí, els nois també som tímids, vergonyosos i ens posem vermells.

Acabem de parlar dels últims detalls: hi anirem amb tren, l'agafarem a l'estació de Perpinyà i seran unes cinc hores de viatge. La Julie em confessa que només ha agafat el tren per anar a altres ciutats properes, però no pas per a viatges llargs. També s'emociona.

Estic content que estigui contenta. La seva felicitat és la meva felicitat. És curiós com canvien les coses quan un està enamorat.

No li parlaré de les dimensions ni l'espai-temps, ara. Ho anava a fer, però decideixo callar. Està massa maca per fer-la canviar d'expressió. L'estimo.

-Julie-

L'estimo. És que no sé com dir-ho ja. Em costa imaginar que hi hagi un nòvio tan extraordinàriament genial com l'Alan, ho sento. És que és com un príncep! Bé... com un príncep una mica nen petit. Però m'encanta. Passarem el Nadal a Disney, juntets. Estic molt emocionada, de debò.