Alan

Capítol 39

-Alan-

Vam sopar a l'hotel, aprofitant el bufet lliure. Estava tot deliciós i vam menjar de meravella.

Ara mateix acabem d'entrar a l'altra part de Disney, a la part d'Studios. La Julie està emocionadíssima, no para de cridar inconscientment i de somriure. Fins i tot m'agafa el braç arrossegant-me on va ella. És com una nena petita, però és adorable. M'encanta veure-la així. Almenys el viatge ha valgut la pena.

Ens passem el dia d'atracció en atracció. Pugem en una mena de furgoneta oberta que va passant per diferents escenaris perquè vegis com es munten els efectes especials de les pel·lis, i també anem a mirar un espectacle de cotxes on xoquen entre ells per mostrar-te, de nou, efectes especials. És impressionant, i ho gaudim molt.

Cap a la tarda, la Julie em diu:

- Alan, i si comprem els souvenirs? És que demà al matí hem de preparar les maletes i tota la pesca, val més que ja ho tinguem, no? Vols dir que tindrem temps de fer un volt pel parc?

Té raó. Demà al migdia ja marxem, malauradament. Ha estat molt curt, però els diners són els que són, i més tenint en compte que no tenim ni vint anys. De fet, ha estat una sort poder fer aquest viatge.

- Tens raó. Anem a comprar-los ara.

Anem agafats de la mà i comprem molts clauers, una manta, imants, bolígrafs i tasses. És tot molt màgic, m'encantaria viure aquí amb la Julie.

Un cop ho tenim tot, ens adonem que queda poca estona perquè tanquin el parc. Ens mirem alhora i esbossem un somriure trapella. Aleshores, ella em llegeix el pensament i diu:

- "It's a small world"?

Assenteixo amb el cap i li faig un petó als llavis. De sobte se separa.

- Els petons després! Hem d'anar a l'altra punta del parc i tenim poc temps, corre!

Esclato a riure alhora que ella m'agafa el braç i m'arrossega a pas ràpid cap a on hem d'anar.

Pugem a l'atracció per vuitena vegada des que som a Disney i, per vuitena vegada, quedem admirats de la preciositat que veiem: nines amb vestits que representen els diferents països del món.

Aleshores me'n recordo.

- Julie, avui el parc no tancava una mica més tard? Fan l'espectacle del castell i el ball de les princeses.

Em dóna la raó i decidim quedar-nos.

Baixem de les barques i ens dirigim al principi, a prop del castell. Comença l'espectacle i quedem meravellats. A Disney tot és perfecte. Tot seguit, les princeses ballen amb els seus prínceps, fent de la nit una nit màgica. La Julie i jo ens abracem i ens fem un petó.

Quan s'acaba, anem a l'hotel amb l'autobús, sopem i anem directes al llit. Ha estat un dia productiu però esgotador.

Ens estirem al llit i la Julie posa el cap sobre el meu pit. S'adorm en pocs segons i sento la seva respiració tranquil·la. Li acaricio els cabells fins que, finalment, jo també m'adormo.

***

-Julie-

Ens aixequem i ho guardem tot a la maleta després de vestir-nos. Avui ja marxem del paradís. Em fa sentir trista haver de marxar, però és el que toca.

Quan ho tenim tot recollit, anem a la recepció del vestíbul i tornem les claus. Li diem al recepcionista que ens ha encantat l'hotel i que el bufet lliure estava molt bé. Per cert, la comunicació ens ha estat fàcil perquè jo sé parlar força bé el francès, me'n surto. I l'Alan... l'Alan s'hi esforça, deixem-ho així.

Pugem a l'autobús que ens durà a l'estació de tren. Un cop hi som, agafem els bitllets i esperem que arribi.

Mentre esperem asseguts en un banc, li dic a l'Alan:

- Alan, gràcies per tot això. De veritat, m'ha encantat.

- A mi també Julie. M'alegro que el viatge hagi valgut la pena.

En aquell moment ens fem un petó i arriba el tren. Pugem i ens asseiem als seients que ens toquen. D'aquí a unes cinc hores ja serem a Perpinyà.

***

Sóc a casa. Fa una estona que ja hem arribat i es comença a fer fosc. L'Alan m'ha acompanyat per saludar els meus pares.

- Oh, nena, quins souvenirs més bonics! Moltes gràcies, reina. Què, Alan, ja me l'has cuidat bé, a aquesta noieta? – pregunta la meva mare.

L'Alan s'avergonyeix una mica i assenteix amb el cap. Que mono!

La meva mare ha demanat que la deixessin sortir abans de la feina per rebre'm en tornar del viatge. El meu pare, però, no ha pogut venir. Demà li ho explicaré tot.

L'Alan es queda a sopar amb nosaltres i després marxa a casa. Jo em canvio de roba a l'habitació i m'assec al llit.

Miro la finestra. Què hagués passat si aquell dia no hagués fet cas de la carta que em va deixar l'Alan i no hagués anat al parc? Què hagués passat si no l'hagués conegut mai? Són respostes que no sabré mai, i respostes que tampoc vull saber.