Em mires i no dius res.
Inclines el cap i t'extranyes.
Estires de mi, t'apropes,
t'allunyes, gires i tornes.
Fas el que siga per un premi.
Ulls caiguts i orelles amunt.
Olores les flors i t'espantes.
Para! Tranquil.
Només és un colp,
un soroll, un tambor,
una espurna de festa.
Busques caliu, però no molt.
Antisocial t'han dit que eres,
i quin és el problema?
Si no t'agraden els jocs,
ni els focs ni ser fera.
M'escoltes les penes,
les pors, els dilemes.
I si parlares... quina vergonya,
per tot el que t'he dit a l'orella.
Per totes les vegades que jo
m'he perdut i he tornat,
per seguir-te a tu, no la pena.
No seràs mai conscient
dels moments regalats.
Dels camins secrets que guardem,
de les converses d'estiu
al nostre banc de pedra.
Queda't molt més,
però sé que et fas gran.
Jo estaré ací,
perquè no et faça mal,
per tornar-te l'estima més pura,
perquè li fem cançons a la lluna,
perquè no t'espanten els llamps.
