He fet de mi un poc de tu.
Un poc, com un gra de sal.
He fet de tu un món en mi.
Un món, que viu al meu cap.
Cap que navegue i navegue,
sense saber jo nadar,
per si de cas estigueres.
I en trobar-te, no dubtaria,
m'enfonsaria al meu mal.
Que la mar que navegue
em naix d'espurnes al ulls,
onades que he de remar.
Em mires amb ràbia,
reflex de cada matí,
vomitant les meues desfetes,
amb una mirada farcida de buit.
Impenetrable i desafiant
em reptes a apartar la mirada,
a fotre'm sempre la vida,
a destrossar qui mira l'espill.
