Benestar si m'amague. Malestar si parle de mi. Culpa per voler explicar-me, contar-me, no sentir la pressió, del control davant la reacció insuperable, si no és implorable, demanant sempre perdò, jo. La culpa de sobte, mentre cau la suor, d'un dia de merda oblidable, i així fins la següent ocasió. No queden ja ganes, acabaré cedint a l'horror, d'esborrar voluntats, desitjos, alegries privades, que mantenen el foc interior, jo. S'apaga la llum. Poc a poc, s'apaga la llum.
