Ja fa dues setmanes des de que vaig veure'l. Al Lucas, dic. Sovint veig per la finestra de la meva habitació que a les tantes de la matinada una noia pica al timbre unes quantes vegades abans de que ell la obri. Ell primer sempre li diu que no vol que entri a casa seva, però al final la noia l'acaba convencent. No sé si és per la foscor però la noia sempre l'he vist vestida de fosc, i amb el cabell recollit en una cua alta. Si el tingués sol diria que li arribaria una mica més avall de les espatlles, però no molt més, només 5 o 10 cm més.
Aquesta matinada ja deu ser la vuitena vegada que passa per casa del Lucas. Han deixat el llum del dormitori d'ell encès, i encara que tinguin una cortina l'ombra ho diu tot. S'estan barallant. Estan empenyent-se l'un amb l'altre com si no hi hagués un demà. Estan escridassant-se tant fort que fins i tot, jo que tinc la finestra tancada, puc sentir uns quants crits. No diré que és la primera vegada que els sento cridar. Lo dolent és que es criden en alemany i m'assabento de menys de la meitat de coses que diuen. Però l'altre dia em va semblar sentir la paraula «warum», que vol dir «per què?», i la paraula «du spinnst», que vol dir que estàs boig o que t'has begut l'enteniment. Ara que hi penso, com és que sé com es diu en alemany «estàs boig» i no les paraules més bàsiques 😅.
És curiós, molta gent quan saben que saps un idioma diferent als altres et pregunten com es diuen les paraulotes en l'idioma aquest. Quan portava un any estudiant alemany la nena de 8 anys del costat de casa em va preguntar com es deia «Hola em dic Roger» en alemany. Això també és molt típic. O «Hola, què tal?», o «Bon dia». Ja saps. El que dius un dia qualsevol. O «Com estàs? Jo molt bé». Deuen ser les 3 de la matinada. Crec que demà (bueno, avui) li preguntaré al Lucas si està tot en ordre, perquè em preocupo per ell i potser està passant un mal moment.
Em desperto un quart d'hora abans de que soni el despertador. Odio que em passi això, perquè no sé si aixecar-me i començar a preparar-me per l'escola o tornar-me a posar al llit. Avui he optat per la primera opció. Potser tindré temps de parlar amb el Lucas respecte a lo de la matinada. Em vesteixo i preparo la motxilla. Em faig un pa Bimbo amb Nutella i me'l deso a la butxaca petita de la motxilla. Em menjo un bol de cereals i em rento les dents. Em pentino, agafo la motxilla, agafo el mòbil 100% carregat i em poso els auriculars. Surto de casa i vaig a casa de Lucas.
–No em vas sentir? Et vaig dir que te n'anessis, Sheira! – sento cridar des de l'interior de la casa. M'inflo d'aire els pulmons per cridar jo també.
–Lucas, sóc el Roger.
De cop sento passes cap a la porta i el manillar baixa.
–Haver-ho dit abans. Ho sento, és que t'he confós.
–Qui és la Sheeran? Familiar del Ed Sheeran?
–Sheeran? Eeeh... Sheira. Ella és... – es queda a mitja frase.
–Una pesada? – pregunto jo.
–Saps qui és? – em diu.
–No – li sóc sincer –, però a vegades per les nits us sento cridar, i volia saber si ha passat alguna cosa greu... no em prenguis per cotilla, només et vull ajudar.
–Sí, tranquil. Ja ho sé que les teves intencions no són dolentes. Però... ella és la meva germana.
–Germana?
–Sí. Només ens portem cinc minuts de diferencia.
–O sigui que sou bessons?
–Eeeh... sí.
–Però està tot en ordre? Aquesta matinada l'he sentit cridar que t'has begut l'enteniment...
–No, és que suposadament només m'haig de quedar aquí – diu assenyalant l'interior de la casa – dos mesos, però jo em vull quedar aquí... doncs no sé, un, dos anys... s'està molt bé. Però la Sheira vol que torni a casa.
–Pot venir ella, no? La casa és molt gran.
–Ja, però és perillós que ella visqui aquí. Pot ser molt agressiva.
–Agressiva? Com? – demano explicacions.
Qualsevol persona que passa pel carrer pot veure a un noi morè parlant a l'entrada de la casa d'un noi ros que li passa una mica més d'un cap.
–Algun dia ho sabràs – diu agafant-me pel cap mentre amb l'altra mà em despentina amb carinyo, com fa dues setmanes a la platja.
–Una altra vegada ho has dit. Però mai m'ho diràs – em queixo.
Ell em somriu i em diu girant-se cap a casa seva – arribaràs tard – i em tanca la porta.
No estic enfadat amb ell. Clar que no. Són les 7:10h. A aquestes hores una persona normal no està desperta, així que entenc que ell vulgui continuar dormint. Collons, que són les 7:10h! Si jo ja hauria de ser davant de la casa del Jan! Merda. Li envio un missatge perquè no m'esperi i al moment em respon.
