«Tranquil, t'espero. Saps que faig qualsevol cosa per saltar-me les classes de català 😘. Però afanya't, tampoc vull arribar exageradament tard».
Somric i em poso a córrer però tot i així acabem tots dos expulsats de classe.
–És injust, només hem arribat quatre minuts més tard! – se'm queixa el Jan.
–La Mònica és una cabrona – dic referint-me a la professora de català.
–L'odio molt, ens té molta mania a tu i a mi. Especialment a mi.
–Et té mania des de que el teu germà la va deixar plantada – dic jo. La Mònica té 28 anys, i el germà del Jan, de 25 anys, sortien junts, però el germà del Jan la va deixar perquè ella el va trair amb un altre. La Mònica es va assabentar de que el Jan era el germà del seu ex i busca venjança. Encara que ella va ser la infidel.
–Ho sé. I jo em pregunto: per què se les veu amb mi? Primera que jo no vaig tenir res a veure, i segona, així no aconseguirà ni molt menys tornar amb el meu germà – diu i sospira –. Sincerament estic feliç de que el meu germà la va deixar. Ara és més feliç.
–Amb la Carla, no?
–Sí – em diu i somriu.
De cop la porta de l'aula de les visites s'obra i ens posem de peu de l'immediat. És la Mònica.
–Nois, ja ha acabat la primera classe, tornin a entrar a classe – ens diu severament, mirant al Jan.
–Sí, gràcies – dic agafant a meva motxilla i sortim tots dos sense atrevir-nos a mirar enrere. Segur que ens la trobaríem observant-nos al mig del passadís amb les mans encreuades.
Anem tots dos ràpid a l'aula de tecnologia abans de que el professor José Maria ens faci fora també.
–On estàveu? – ens pregunten els companys amb veu baixa.
–Hem arribat tard – s'ha atrevit a dir el Jan. Jo no he dit res. Hem tret l'ordinador i hem fet exercicis per entendre millor la teoria.
Després de quatre hores més d'avorriment arribo a casa meva sense oblidar de donar-hi un cop d'ull a la casa del Lucas.
–Roger – em giro per saber qui ha parlat.
