M'aixeco d'un salt i me'n vaig corrents a l'habitació. Però a l'habitació m'espera un altre tema que em farà patir en una tranquil·la tarda de diumenge. Obro la porta de l'habitació i em trobo a la Sheira al meu llit a punt d'adormir-se. I quan obro bruscament la porta es desperta.
–Has trigat molt en pujar a l'habitació – diu fregant-se els ulls per despertar-se –. Per un moment pensava que no pujaries mai... – i badalla.
–Què. Coi. Fas. Aquí?
–No es veu? T'esperava. Porto ja cinc hores aquí tancada, em podries tenir més de respecte, eh? Et vaig dir que vindria, així que aquí em tens. Per cert, has convençut al meu germà de tornar amb nosaltres?
–D'això... tinc deures, parlem després sobre això?
–Com vulguis, però no triguis. Puc agafar-te un llibre de la prestatgeria?
–Fes el que vulguis, però si us plau, deixa'm concentrar-me – m'assec a la taula d'estudi i trec llibretes de la motxilla i el meu estoig. Ella em dóna es gràcies i s'acosta a la meva petita llibreria per triar el llibre que es començarà a fullejar.
–Tens algun llibre sobre Charlotte Brontë, per casualitat? O de Jane Austen?
–Deuen ser dins un armari – li responc sense apartar la mirada dels exercicis de matemàtiques –. Mira a l'armari aquest d'aquí – assenyalo un armari de color blanc i trec la calculadora del primer calaix de baix la taula. Començo a fer operacions mentre ella busca i busca, fins que al final troba Orgull i Prejudici de Jane Austen.
–Quan acabaràs amb els deures?
–Si comences així trigaré més del que hauria de trigar. Així que muts i a la gàbia, sí?
–... Com vulguis – es queda al meu darrera dempeus –... D'això, puc estirar-me al teu llit?
Li faig un senyal amb la mà dient-li que endavant, també sense apartar la mirada de la calculadora.
2 elevat a 3 · 3 · 5 elevat a 2 · 23 = 13800.
13800 : 3450.
3450 · 8 = 27600
O sigui que el resultat dóna 27600/8 · (-15)/14 que és igual a:
27600 · 14 = 386400
8 · (-15) = -120
I la fracció final dóna 386400/(-120)
En teoria es podria simplificar (s'hauria de simplificar, eh?), però passo de fer-ho. Ja ho copiaré demà del Jan... ei, sempre li deixo copiar jo, així que ja va sent hora que ell em doni a mi un cop de mà.
–Ja estic, Sheira. Què fas a casa meva? – dic girant la cadira per poder-la veure.
– T'esperava, ja t'ho he dit abans – diu ella contenta de que la notícia de que ja he acabat.
–I per què m'esperaves? Em podries haver trucat o enviat un WhatsApp...
–No m'agrada molestar. Prefereixo fer una sorpresa als meus amics, oi que sí, amic meu?
–Clar, una «sorpresa». Entenc – dic jo una mica molest. Com li dic jo ara que el seu germà ha deixat de ser vampir?
–Tinc gana, tens alguna cosa per picar?
–Només fideus precuinats.
–Què vol dir això?
–Que només s'han d'escalfar.
–Això ja ho sabia, imbècil. Vull dir que com pot ser que només tinguis fideus precuinats per menjar. No t'atipes?
–Home... – reconec –. Però són bons.
–T'hauràs acostumat tant al gust que ja no t'agradaran, saps? Va, et convido al McDonald's!
–Coneixes el McDonald's?
–Clar, amic meu! Et penses que per ser vampiressa no sé què és tot això?
No responc i ella em mira estranya.
–Has convençut el Lucas de tornar amb mi?
–Parlem després d'això – dic sortint de l'habitació i ella em segueix. Marxem de casa i miro la finestra de l'habitació del Lucas. No hi ha llum. Marxo amb la Sheira a pel McDonald's. Està bastant buit. Deu ser l'hora. No arriba a un quart de vuit del vespre. Ella es demana uns nuggets amb quètxup, fanta de taronja i patates fregides per compartir, i jo una hamburguesa i una coca-cola light. Quan seiem a taula em torna a fer la mateixa pregunta.
–Has convençut el meu germà o no?
–És que ha passat un problema i... – intento explicar-me, cosa que resulta impossible.
–No m'ho diguis. Ha atracat un banc? Ha matat a algú? S'ha mostrat violent? Ha mort?
–Ei, ei! Para el carro dona, que no ha passat res d'això – la calmo.
Ella sospira alleujada.
–Em sembla que és pitjor de tot el que has dit.
–No...! No serà que... ell... ja no és...? – insinua ella amb cara de pànic.
Només assenteixo lentament amb el cap. Llavors ella ofega un crit de terror.
