–Roger! Roger, ja són les quatre! – canta cridant el Lucas tocant el timbre una i altra vegada –. Va! Ràpid que sinó arribarem tard!
–Ja va – crido jo posant-me el banyador.
–Va! Ràpid que sinó arribarem tard! – continua cantant ell.
L'obro perquè sinó em tornarà boig amb el timbre.
–Va, ràpid que sinó arribarem tard – continua cantant per dins la casa. Està feliç. Me n'alegro! Si ell és feliç, jo també. He he. Sembla el nen petit que està esperant a la mare per poder sortir al parc. De cop veig obrir la porta i el seu cap que surt per tafanejar.
– No entris mentre m'estic canviant! – li dic tirant-li un coixí a la cara.
–Però no tenies ja posat el banyador? – se'm queixa ell.
–M'he adonat de que el portava del revés. Tanca la porta, que estic en pilotes – li demano tapant-me tot el que puc del cos amb les mans.
–Perdona, perdona – em diu i tanca la porta.
Quan surto primer el Lucas em posa morros per haver trigat tant, i jo després li dic que ja el compensaré comprant-li un gelat.
