–Per què tens tantes ganes, si representava que ella era el teu malson?
–Tu mateix ho has dit. Representava. M'has obert els ulls, i m'has animat a tornar amb ella.
–Ho he fet? Doncs no et pots imaginar lo mal que em sento d'haver-t'ho dit...
–De debò?
Sospira.
–És broma, tros de pa sucat amb oli! Però en què exactament t'hauria d'ajudar? No tinc poders ni res, saps?
–Ja, ho sé. Podries trobar-te amb ella «casualment» i parlar.
–Sobre què? On me l'hauria de trobar «casualment»?
–Això ja no ho sé, deixa'm pensar...
–I quan trigaràs en pensar-ho?
–Genial, ara tinc en dues coses que pensar – dic sarcàstic. Ell em dóna un cop amistós i sospira divertit.
–I... com saps que ella no m'ha vist?
–No ho sé. Serà el risc que correm. Però res seriós, eh? Només em jugo el meu amor...
–Ja. Clar. Molt normal, oi? No em facis riure perquè no és així. Demà mateix em dius a quina hora surt de classe i em xoco «casualment» amb ella. I parlem. Aniré amb un cafè, «sense voler» li tiraré per sobre i per disculpar-me la convidaré a algun lloc. Sí?
–Ets llest, eh, quan vols?
–Diga'm els seus horaris.
Agafo un full i li apunto tot:
Dilluns : Surt de l'institut a les 14:30h, es separa de les seves amigues a les 14:45, més o menys, a la cantonada del carrer de Cerdanyola número 45.
Dimarts : Igual que dilluns.
Dimecres : Surt a les 15:30h de l'institut, i marxa sola.
Dijous : Igual que dimecres.
Dijous : Igual que dilluns i dimarts.
Divendres : Igual que dilluns, dimarts i dijous.
–No hi ha cap bar o restaurant al carrer Cerdanyola, així que... millor que agafis el dimecres o dijous per trobar-te «casualment» amb ella.
–És igual, tinc moto.
–No tenies disset anys?? – dic estranyat.
–Tinc disset segles i tinc moto.
–No te l'he vista mai, la moto.
–Perquè la tinc a reparar. Però no pateixis, demà la passo a buscar.
–I quan aniràs a per l'Helena?
–T'he dit que aniré demà, impacient – diu burleta i em despentina els cabells.
–Em vaig dir a mi mateix que les segones oportunitats no existeixen. Per què vull tornar amb ella? – em pregunto amb veu alta.
–El que passa és que tu l'estimes des de sempre, però com que et va deixar sense un motiu realment «normal» la vas començar a odiar per això i encara que el teu cor continuava estimant-la, la teva ment no la suportava.
–Com estàs tant segur d'això, eh?
–He viscut disset segles, recordes? Crec que amb tot aquest temps he pogut entendre la ment humana i he viscut què és l'amor.
–Personalment?
–Ara sí.
–I qui t'agrada?
–No t'ho creuries mai, així que no t'ho penso dir – em deixa en intriga.
–No, no. Ara m'ho dius, xato – em queixo jo.
–No t'ho creuràs. Així que no. I no m'insisteixis, marrec.
–Com que marrec?! Que m'enfado, eh? – em revelo.
–Tinc cent disset anys, recordes?
–Tens disset anys, has deixat de ser vampir. Ara tens disset anys.
–Ara podria anar a l'escola, no?
–Per què no anaves abans?
–Per por de matar a tothom.
–Clar... té la seva lògica – reconec –... Però em diràs d'una vegada qui t'agrada?
–He dit que no, i continuarà sent que no. Punt i final – diu com si fos la meva mare.
De cop em sona el mòbil. És un número desconegut.
–Sí?
–Hola, ets en Roger?
–Sí.
–Hola, et passo la Mireia – ah, ja sé qui és. Sospiro profundament, i sento la veu de ma germana –. Hola? Hola, Roger, em sents? Roger?
–Sí, pesada, sí. Estic aquí.
–Com estàs? Menges bé? M'ha dit la tieta Laura que et va trucar la setmana passada.
–Sí, ho ha fet.
Li faig un senyal al Lucas que trigaré una estona, però ell ha negat amb el cap dient-me que no passa res, que no té pressa.
–I es va passar? Em va explicar que parlàveu sobre l'Helena...
–Oi tant que es va passar amb mi! A veure, a la tieta Laura me l'estimo amb tot el heart, però a vegades es passa tres pobles!
–Sé com et sents. Et juro que quan m'ho va dir et volia trucar però el mòbil es va quedar sense bateria i entre setmana és mal moment... ja saps... tinc molta feina. He aprofitat avui que és diumenge per trucar-te.
–Si m'has trucat per fotre'm la bronca per haver-li parlat malament a la tieta Laura ja pots començar i així t'estalvies tota la xerrameca, Mireia – li dic. El Lucas riu divertit al escoltar-ho.
