NO TIME ©

2- Quer

—Ean Kamel— diu el director des del seu seient tot pronunciant cada síl.laba com si m'anàs a clavar un ganivet.

"Hostia, com odio aquest nom".

—Trobes normal el teu comportament? No sols vens a l'institut per no fer-hi res, però a sobre et saltes les classes. Com si res. Què et penses que ets el rei de Roma potser!? A on et creus que ets!?

—A la presó— contesto mentre em creuo de cames —. A la puta presó.

El director em mira horrotitzat. Es cert que ell no hi té paraulotes al seu vocabulari.

—Ean! Ja n'hi ha prou de parlar tant malament! On has après a parlar així? No et fa vergonya, a la teva edat!?— s'escridassa mentre pega un bot del seient.

—Bah.

—Avisaré als teus pares. La teva actitud ha de tenir un límit, nano.

"Qui és el nano!?"

—Et penses que pots venir aquí de vacances. Els teus pares paguen cada mes per a que puguis tenir una bona educació i tu els hi ho tornes així. És vergonyós.

—El que és vergonyós és que tengueu a un boig a classe de mates. Això sí que és vergonyós.

—Però tu qui t'has cregut per tractar de boig a un professor!?— el director no pot pus. Li tremola un ull —. Que no t'agradi l'assignatura és una altra cosa.

—Les mates m'agraden— contesto mentre busco un xiclet a la motxilla per a, seguidament, ficar-me'l a la boca.

—M'és igual! Ara mateix cridaré als teus pares i quedaràs expulsat tres dies.

—Que bé. Llibertat condicional.

*

—Ean!

—Jodeeeer, m'acabareu gastant el nom!— em queixo tot giran-te me per caure de nassos amb la Quer.

—Eeei— li dono un copet a l'esquena —Queraaaaaaalt— m'asseguro de pronunciar cada síl.laba detingudament per fer-la rabiar.

—Ei, lleó estepari. Prou. Odio aquest nom.

—Ja ho sé— li somric, mostrant totes les dents.

—Què t'ha dit el dire?

—Què m'havia de dir? Tres dies— arrufo les espatlles.

—Vaja. Quina merda. Se't trobarà a faltar al reformatori.

Doncs sí. La Quer li diu reformatori a l'insti mentres jo prefereixo dir el que és realment: una presó de mala mort.

—On són els ying-yang?

—El Jared i el Miles?— pregunto, tot mirant a cada costat del passadís—. Ni idea. No eren amb tu?

—No. Que et penses que sempre s'estan amb mi o què?

—Au va, Quer. Relaxa't. Què et passa, que estàs tant estressada?

Ella em mira, mira a banda i a banda i em torna a mirar amb un semblant mig inquiet mig seriós.

—M'ha baixat la regla de nou i no trobo els tampons.

—Hostia— és el primer que se m'ocorre dir-li—. Vaja merda. Vols que vagi a secretaria a demanar-ne mentres t'estàs al bany per no tacar-te?

—Em salves la vida.

—Et salvo la vida— contesto tot allunyant-me corrent del sòrdid passadís de l'insti mentre la Quer va com pot cap al bany.

Al menys, m'agradaria que algú m'ajudès com jo ho estic fent si em vengués la regla.

És una putada, la regla.

*

—Té— li passo el tampó per sota la porta del cubícul—. La de secretaria m'ha mirat amb una cara de sorpresa que no t'imagines. Aleshores li he dit que m'havia vengut la regla i que era un assumpte urgent a arreglar.

Sento a la Quer riure. Jo també ric. M'agraden aquests moments. Tot passa, però res importa realment. Estar amb els amics i oblidar-se de tota la resta.

—Quer.

—Què?— pregunta mentre obre la porta del cubícul.

—T'estimo— responc m'entre l'abraço fort.

—Jo també t'estimo— bufa mentre m'estreny per l'esquena.

Fer una declaració d'amor a un amic o a una amiga està bé de tant en tant. Ells també tenen dret a saber que són importants per a nosaltres a part de la família. Jo estimo a la Quer, tot com estimo al Jared i al Miles. I ells ho saben.

I també m'estimen.

_________________________________________
Hola! Espero que de moment la història us vagi agradant. S'acosten nous personatges i les coses començaran a complicar-se una miqueta més.

Aviat el pròxim capítol!