No miris a baix

3.

Vam arribar al parc, on ens estava esperant el Nalssi amb un llibre a la mà, segur que només ho va fer per impressionar-les, perquè ell en la vida a llegit un llibre, ni és va enrecordar de posar-hi un punt. Em vaig apropar i les noies es van quedar apartades. Llavors ell em va fer una reverència.

- Que fas!- li vaig dir mig enfadat, no m'agrada que em prenguin el pèl i ell sempre ho feia.

- És que ara ets un heroi.-em va dir en un to murri.

-Ja t'agradaria a tu!- vaig dir encara més enfadat.

-Ni t'ho imagines! Que m'haguessis agafat i m'haguessis baixat en braços i després m'haguessis agafat de la mà... Uf... És que és el meu somni!

-Calla ja!!- tenia la sensació que només vola riure's de mi.

-D'acord, el que tu diguis... Que fem amb aquestes dos? - em va dir mentre se les mirava damunt a baix.- Ens podem posar en un bon embolic, i ho saps.

-ja però.... - no les volia deixar tirades allà... - Per cert, l'Eira no venia també?

-Arriba tard, per variar... Saben alguna cosa?- ell sempre estava el seu món, ha vegades feia canvis de tema bastant dràstics, però ni se n'adonava.

-Ah! Qui? Elles? No, no, no crec que sàpiguen ni com em dic. Ens anem a presentar? -les dues noies ens estaven mirant amb cara d'espantades.

Jo tenia l'intensió d'explicar-lis tot, però el Nalssi em va tallar.

Després de presentar-nos semblaven més tranquil·les. És van asseure a un banc i el Nalssi i jo ens vam posar a parlar mentre esperàvem a l'Eira.

De cop es va fer un silenci entre el Nalssi i jo, jo el mirava amb cara d'enfadat I ell em mirava amb un somriure. Llavors ell va agafar I es va llançar damunt meu mentre m'abraçava I jo em vaig posar a cridar "Que fas?! Deixem anar!?" i ell va parar i mentre em deia a l'orella "si saps que t'encanta". Abans que jo em pogués queixar es va sentir una veu que deia.

- Ja hi torneu a ser?- era la veu de l'Eira.

-Per fi has arribat! - va dir el Nalssi mentre li feia una abraçada.

-Fa quan que estaves aquí?! - Vaig dir tot vermell per tot el que acabava de passar.

-No et preocupis i vine aquí!- va dir l'Eira mentre em feia una abraçada.