2.

31 4 0
                                    

No em podia treure del cap tot el que havia passat i el malament que m'havia portat amb l'Alba, aquell dia a l'hospital.

Estàvem assegudes al banc i vaig pensar que seria un bon moment per demanar-li perdó per tot el que havia passat, però no sabia com dir-li.

- Gràcies -Va dir l'Alba mentre em somreia- estic segura que tenies tanta por com jo, però igualment t'has posat a volar per salvar-me i sé que en el fons no sabies com baixar. Així que moltes gràcies. - va somriure i tot seguit em va abraçar. Jo estava immòbil i no sabia que dir, no m'ho esperava, m'hauria d'odiar, per què no ho feia?

Vaig obrir la boca i quan estava a punt de demanar-li perdó vam sentir un crit del Sky dient "Que fas?! Deixem anar!?" i tot seguit l'Alba i jo ens vam posar a riure.

Estàvem assegudes al banc mirant el Nalssi i el Sky. La veritat és que era bastant divertit i s'estava molt bé, de cop i volta vaig notar com l'Alba m'agafa la mà i vaig posar-me vermella. No acabava d'entendre que estava passant.

Més tard, l'Alba em va deixa anar la mà, jo la vaig mirar i vaig veure com mirava a algú, era una noia que estava parlant amb el Nalssi i el Sky. Era una noia tirant a baixeta que portava una dessuadora molt llarga i el cabell a mida d'ombros. Estaven parlant els tres, es podia notar com eren molt bons amics i com tots es portaven molt bé. Era estrany veure com cap d'ells estava allà per interès, quan tens molts diners ja no saps si la gent et vol al seu costat per amistat o per interès. Quan em van fer fora de casa i em vaig quedar sense diners i van desaparèixer totes les meves amigues.

No miris a baixWo Geschichten leben. Entdecke jetzt