Fictober 2023

Dia 13. Maledicció imperius

Juny del 2000

En Harry tomba una taula i s'amaga al darrera, treu just el cap per veure el seu adversari quan una ràfega vermella l'obliga a atrinxerar-se altre cop. Té la respiració accelerada i només pot pensar en protegir en Teddy de l'excés de soroll, que dorm o hauria d'estar dormint al pis superior. Fa un protego no verbal i surt del seu refugi quan li passa volant una cadira a menys de 5 cm del cap, té el temps just per recular al seu amagatall altra vegada. Per desgràcia els protegos només impedeixen el pas de la màgia.

- Eii això és trampa!! No pots llençar objectes contundents, només encanteris!!

- En la guerra, com en l'amor tot si val!!! Pensava que ja la tenies apresa aquesta lliçó!!

Sent com el seu adversari comença a riure. Per uns moments li recorda el riure histriònic de la Bellatrix i es posa en tensió altre vegada. Torna a protegir l'habitació amb un muffiato perquè en Teddy no s'espanti i intenta analitzar quin serà el següent pas del seu adversari per poder-lo contrarestar. Mentre tingui el protego activat l'atacarà amb objectes contundents, n'està convençut. Aprofita per observar l'entorn i dissenyar una estratègia. Està atrinxerat entre la taula de banquets que ha tombat i la paret emmirallada del saló de ball, un punt flac que ha de solucionar abans de fer qualsevol altre moviment. A través del mirall el seu oponent el pot veure amb deteniment i anticipar-se a tots el què fa. Entén que si vol sorprendre'l primer s'ha de deslliurar dels miralls. Així que els fa esclatar en mil bocins i crea una pluja de vidres per tot el saló. És la única manera de sortir de la ratera on ell solet s'ha ficat. Ara ja sí que pot moure el protego per despistar l'adversari i mentrestant posar-se la capa d'invisibilitat. Desplaça l'escut cap a la dreta per darrera del sofà d'estil victorià i ell és mou cap a l'esquerra un cop s'ha posat la capa. El seu instint li diu que vagi de cara, directe on creu que és l'enemic, i seria el que faria habitualment si tingués les espatlles cobertes pels companys del seu esquadró, però està sol i no sap si s'enfronta a una, dues o tres persones. Atacar de cara i sense estratègia seria un suïcidi, un acte valentia buida i irresponsable, just allò que l'Hermione li diria que no fes. I per un moment és el que està temptat a fer, a veure si així s'acaba més ràpid.
Llança un parell d'encanteris no verbals per no delatar la seva posició però no pensa que el raig que surt de la seva vareta i la desaparició de l'escut és igual de reveladora. És just en aquest moment que sent com un Wingardium Leviosa aixeca damunt seu un llibre enorme, fa una tombarella cap enrera però algú li estira la capa i queda desprotegit. Només té temps de conjurar un patronus i donar-li un missatge: "Remus, estic atrapat per dos maniacs, saló de ball de Grimmauld, en Teddy dorm al seu llitet." Immediatament unes cordes màgiques el lliguen a una cadira i després la foscor més absoluta.

El desperta una intromissió a la seva ment. Nota com la màgia aliena empeny la seva i entra en els seus records. Ràpidament intenta aixecar els escuts dels seus records però és massa tard com per impedir que l'intrús tingui accés a algún d'ells. Pot bloquejar algun record infantil massa dolorós, però no pot bloquejar escenes dels partits de Quidditch. No el preocupa, no són compromesos i deixa el deixa fer. Nota com la màgia rebusca, però no fa res per impedir-ho, només es concentra a bloquejar allò que no vol que vegi. Sembla que l'agressor s'adona de la seva estratègia quan intenta bloquejar el record d'unes vacances de l'any passat a bord d'un iot. La màgia insisteix i empeny. Ell bloqueja amb tota la seva força per impedir l'accés però no és suficient, se li escapen imatges soltes d'un grup de joves bevent i ballant. Un noi ros amb mitja melena ballant desinhibidament al mig d'una sala fosca amb altres joves al seu voltant, és descorda la camisa botó per botó i la deixa caure de les seves espatlles, és ressegueix sensualment els flancs i l'abdomen abans de pessigar-se els mugrons, arqueja l'esquena endavant, i l'assenyala, a ell se li escapa un somriure quan li pica l'ullet i li llança un petó, després l'envolta per la cintura, s'aferra a les seves natges i s'arqueja sobre seu de manera que si no fos perquè el té ben aferrat hauria caigut a Terra.

- NOOOOO!!!! AIXÒ ÉS PRIVAT. NO HO POTS VEURE. NO T'HI DEIXO ACCEDIR! - en Harry brama esbufegant.

Finalment ha pogut fer fora l'intrús, però no abans de que hagués pogut veure un record massa revelador.

- Imperius!

Sent com tot es torna fosc una altra vegada i se li enterbolina la ment. La màgia anterior torna a empènyer els seus escuts mentals mentre una veu li diu que es deixi fer, que no oposi resistència. Si oposa rotundament, ningú li dirà mai que ha de fer. La veu es fa més intensa, ja no suggereix ara ordena que baixi els escuts. En redoble la potència, mira on hi ha fissures i les repara, protegeix els punts flacs. La màgia empeny, però no pot passar, no arriba a trencar els escuts per enlloc. Ara empeny ell, envia una onada de màgia i fa fora l'estranya. Bloqueja la veu i la doblega. Obre els ulls.

- Prou. S'ha acabat l'exercici. - La veu d'en Remus sona serena i ferma. - Us heu passat tres pobles.

- Massa tard! En serio Potter? En Malfoy?

- No n'has de fer res. T'has excedit. - En Harry està indignat.

- Has baixat la guàrdia, no pots culparme dels teus errors.

-M'heu noquejat abans, això és fer trampa. M'ho podia esperar de tu professor. Però tu Sirius? En serio? Ja m'havieu lligat!

En Sirius riu. S'ho ha passat teta.

- Que ha passat amb en Malfoy?

- RES!!!

El professor treu un fil platejat de la seva templa i li passa dins un vial.

- Té, no és just que només l'hagi vist jo.

Li llança el rècord però abans de que en Sirius el pugui atrapar en Harry el destrueix amb un encanteri no verbal i sense vareta.

- Harry!!!

- Harry, res! Em penseu deslligar? o he d'esperar que també ho faci en Remus?

El deslliguen de mala gana. El professor li allarga la mà i el fa seure en el sofá victorià de dues places mentres en Sirius i en Remus seuen a la butaca que hi ha al seu al seu costat.

- Hi ha una cosa que no entenc professor Snape. Com potser que sigui incapaç d'apendre oclumància i en canvi no tingui cap problema en resistirme a la maledicció imperius?

- Tinc dues teories Harry. La primera és que jo sóc un grandíssim legerements, millor inclús que Lord Voldemort. La segona és que ets un rebel incorregible incapaç de respectar les normes més senzilles i molt més incapaç encara de seguir una ordre directa.

En Harry riu orgullós mentre l'Snape roda els ulls.

- En el próxim entrenament, en Sirius serà el legerements i jo faré l'imperius. Tu Snape faràs d'arbitre.

Tots hi estan d'acord.