He extret dels teus batecs milers de fulls,
Per a escriure versos en tos bells ulls;
La teva sang fluïa com la tinta,
Un artista a un quadre tos astres pinta.
En harmonia, pel cosmos, l'amor
Tenyeix els teus dits, les teves mans d'or:
Dansem en l'arena humida del mar,
Sentim profundament el seu cantar.
Mentre cerquem un núvol com a jaç,
Cau la nit i amb mos braços un gran llaç
Formem per evitar que Ella ens separi:
Doncs la mort, de l'afecte és l'adversari,
Solament amb Diana ens podrà veure
I la nostra fadrinesa sostreure.
