Sou ben bé llum d'aurora boreal,
Posta de sol, pètals grocs de ginesta.
Demà sereu el meu far, el fanal,
Que de la nit farà la meva festa?
Està afamat el meu cor tardoral,
Des que en l'antic ha marxat la tempesta,
I heu aflorat, dels arbres, triomfal,
Del Pirineu, nimfa, fada xalesta.
Selene neix: ella, tota està plena,
Il·luminant aquesta mar serena,
Que finalment ens abraça de nou.
És el mirall que la nostra bonança
Avui llueix, desprès que el primer rou,
Ens hagi dut la mel de l'esperança.
