El sol crepuscular s'havia post
Mentre ells ens menaven per un congost.
De cop i volta trets i crits sentírem,
Recordant les bombes ens estremírem.
Els guies anaven uniformats;
Alguns d'ells estaven ensangonats.
Ens amenaçaven amb sos fusells,
Tractant-nos com si fóssim sos vedells.
Quan ens vam aturar per descansar,
La majoria desitjà escapar,
Però allà ens retingué el nostre temor.
No volíem perdre la llibertat,
Ni tampoc els que havíem estimat;
Almenys no moriran la fe i l'amor!
