La lluna veig entre els arbres del parc:
És querubí que l'arpa, amb dits de seda,
Toca a la nit. Tenso lentament l'arc,
Com caçador disparo entre l'arbreda
El foc ardent que consumeix mon cos.
Prenc del buirac, llavors, la meva fletxa,
Plena de llet, de vi blanc escumós,
I, tot besant els seus llavis, l'escletxa
La cloc amb mel. Els dos, embalsamats
Ens abracem mentre gaudim del dia
Que es lleva lent. Som per la mar untats
De sal, avui. Novament, d'alegria
Batega el cor: el primer raig de sol
Ens dona escalf mentre emprenem el vol.
