Embriagat pel beuratge d'un calze
Oeixo el parrupar que fa un moixó;
Em fixo, atuït, en un vetust salze
Malgrat que a prop hi tinc un escurçó.
Un cop m'ha clavat les seves espines,
El seu túixec flueix pels llimerols;
La meva sang es glaça i fent tentines,
Copso l'idíl·lic so dels flabiols.
Ànimes serafines em reberen
Entre gatzares i afalagaments;
Qualque libació de condol feren,
Novament, del firmament, foguerades
D'astres atzurosos i deferents,
Recordant nostres besos i abraçades.
