Un esguard de llei i complicitat,
Entre llibres, repòs, tranquil·litat,
Un univers de llum i d'harmonia,
Mon cor glateix de nou amb alegria,
Copsant com fa amb sos ulls escac i mat.
Ungits per la tendresa i l'amistat,
Amb sos raigs fa que sigui, de nou, dia,
Talment com el Sol occeix Melangia,
Que ha estat Senyora del meu esperit;
Des de l'albada i fins la negra nit,
Resant per trobar la meva princesa.
Ens mirem, atrets, amb delicadesa,
Mentre a fora el fred glaça els vianants,
Mes nosaltres ens calfem com amants.
