Pèl-roja com el primer raig de sol,
Del dia que es lleva primaveral,
És l'aloja, la fada virginal,
Nítida com l'aigua del rierol,
Que naix al cim, al gorg d'aquest pujol,
On floreix l'amor, on la pluja astral,
Cau per tenyir de llum angelical
D'aquesta musa, de la dea, el vol.
Parla mentre beu lenta el cafè ardent:
La seva veu és brisa, és serè vent,
Preludi, fuga o talment simfonia.
Somriu, gallarda, aquesta dama bella,
Són marronencs els ulls de la donzella,
Que és plena de jovençana alegria.
