Veig Montserrat, de boira tot cobert;
Al raig de llum, els núvols de tristesa,
Cedeixen pas: és ona de tendresa
L'àngel aquest que avui mon cor ha obert
Com si fos flor, brins d'espígol, concert
D'ocells i estels. La seva gentilesa,
El seu esguard i la seva bellesa,
Oh, Verge, dea, vós me'ls heu ofert.
Una llavor plantaré en el seu cos,
Que regaré mentre duri l'hivern,
Perquè a l'abril sigueu la meva dama,
I m'encengueu, per Sant Joan, la flama,
On ens fondrem en el somriure etern,
Mentre el plugim mirra el nostre redós.
