Pètals de cirerer folren mon cor
Amb l'ens vernal, l'efluvi de l'amor,
Quan veig sos cabells —rínxols nocturnals—,
Quan veig sos ulls —dos llums celestials—.
Ella, abillada, llegeix la tardor
Endinsant-se en un món on la foscor
Occida és per sos llavis, sos fanals,
En un bes. Talment dos psalms boreals.
Per parlar-me en silenci alça l'esguard,
Sa llambregada és la d'un lleopard,
Preparat per a corprendre la presa.
Em respon les preguntes amb tendresa,
Mentre els batecs són duts per les campanes
Als llimbs de les serralades ufanes.
